No em tinc llàstima, ja saps que no soc d'aquest tipus de persona. La major part del temps em sento bé i agraïda d'haver coincidit amb tu. Podríem haver passat un al costat de l'altre, sense percebre'ns, com a dos porcions de pols còsmica, o sols haver estat bons amics.
Déu o l'univers, o el que hom trii per anomenar els grans sistemes d'equilibri i ordre, no coneix el temps terrenal. Per l'univers, quatre dies o tretze anys no difereix de quatre mil milions d'anys llum. Tracto de tenir-ho sempre present. Però al cap i a la fi sols soc una persona i totes les elucubracions filosòfiques que puc conjurar no em salven de desitjar-te, tots els dies, a cada moment, ni em salven de sentir el pas del temps, temps que ja no puc passar amb tu, temps que et tinc sols dins del meu cap.
T'estimo profundament, totalment. I serà sempre així.
Adaptació de la novel·la de Robert James Waller "The Bridges of Madison County"(1992)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada