TORNO AL DOL

 

Amb el cap ben alt

segueixo sense ell,

amb les llàgrimes ja seques

segueixo sense ell,

rodolant per la vida

i a tota hora fora de lloc

segueixo sense ell,

buscant en com no pensar en ell

torno al dol

FORA DE JOC

Em vas dir que per poc que poguessis no em deixaries i m'aferro això amb tota l'ànima... però incondicionalment t'estimo i incondicionalment vull el teu bé

Ho saps i ho sé

 

Et ploro Joan i estic fora de lloc contínuament

Vacances sense el Joan

 Vaig a fer de bruixa per les muntanyes:

7 dies a Ossera, 7 dies en un entorn preciós i aïllat.

20 habitants i per no haver, no hi ha ni pa, sols productes «de la terra» que són més de turista que altre cosa.

Jo i el Blues a cal Tomàs, un apartament rural del Pierre i la Suzette, de l’herbolari on he fet el curs de plantes medicinals, un curs que no he pogut acabar

Anul·lació del curs de cosmètica natural per falta d’alumnat, a canvi em fan un taller de xampús, on el Blues pot estar present doncs es realitza al pati de l’herbolari

El que no sap Suzette és que en Blues és un afanat rastrejador de pedres i en un moment li escava l’hortet botànic. Acabem el taller per petaneres, en Blues lligat i jo profundament odiada

Segon dia, trenco la mampara del bany. Aviso, i em diu Suzette que val molt diners, no sabem si ho cobrirà l'asseguradora.... jo: menys mal que no m’he fet mal, però noto males vibres. Les noto.

Tercer dia, arriben les amigues de visita. Tot perfecte, però s’utilitza una manta de l’armari per a que el Blues deixi lliure el sofà, cosa que fa a mitges... acaba dormint sobre les cames de les convidades, cosa que no tindria importància si el Blues fos un canitxe, però en un gos de més de 30 Kg la cosa no és tant guais. Pobres, son sofertes i no es queixen, m'estimen molt.

Seguim en solitari, primer dia de curs de plantes medicinals: ens presentem, riem, en Blues lligat a l’entrada, noto que la Suzette no em passa els productes per a fer les pastetes, tranquil·la , no té importància

Últim dia del curs , anem al recorregut botànic, sembla que les meves preguntes i comentaris enerven, callo.

De tornada passem per un prat on hi ha un cavall, hem de passar pel seu costat i lamentablement entro en pànic doncs el cavall vol la bossa dels francfurts del Blues, m’acaba ajudant Suzette i el cavall li fot un cop al cap. Suzette m’odia obertament i jo sento una vergonya brutal. No puc acabar el curs i m’amago al apartament fins el dia de la partida

Em pregunten si hem fet servir la roba extra del armari i la resposta lamentablement és si, una manta ha anat pel terra. Noto el pes de la mala pata: ara han de rentar-ho tot.

He clausurat un poble.

Amb el Joan presumíem de tancar bars on anàvem a fer cafès.... ho acabo de millorar, ara el Blues i jo clausurem poblacions senceres, reduïdes, però senceres.

El 21, 22 i 23 anem a l’Estartit amb unes altres amigues