Kadijivka Drame, com a tutora d'empresa de l'estudiant Martina López, certifica
digitalment les 4 hores treballades en data 24/10/2065.
OBSERVACIONS
L'alumna participa recolzant als assistents i a Control, tot i haver de perdre molta estona en desinfecció durant el dia. Les usuàries porten a terme les activitats dins la normalitat
_________________________________________________
24/10/2065
La usuària "d' IKIAGAI R.H. 2", Mercè Castells, es passeja pel cuidat i a temporal pati del centre, com perduda en els seus pensament i totalment desorientada. Mentre, el seu assistent, el gos pigall Dalí, corre amunt i avall tot vigilant-la.
Fa un bonic sol de tardor i els arbres tenen aquelles tonalitats vermellenques que conviden a pensar en el amor perdut.
- No ho entenc, però em produeix un gran mal estar aquesta situació.
Quan el Tony es va morir em van ajudar tant tots dos. Bé, el varem ajudar a ell tots tres.
Jo
era la seva amiga, ell el meu fill. No em podia creure que aquella
tarda a la sala de jocs, en el taller de tarot, després de plimplar-se
gairebé tota l'ampolla de rom cubanita, acabés plorant tota borratxa
dient que havia deixat passar la seva gran oportunitat.
Oportunitat
de què? de fotre's la gran hòstia? per que ja em diràs, una dona de 86
anys amb un noi de 34 què pot esperar? el meu fill no es mereix fer de
cuidador d'una iaia oportunista.... i en canvi i si és el seu destí? i
si és realment l'amor de la seva vida? de fet sembla que la cosa els va
molt i molt bé, ves, al final fins i tot serà motiu de la meva pròpia
felicitat aquesta situació, però clar ara la Carla és ... la meva jove?.
- Hola Mercè! com anem? i el gosset?
- Hola Martina, ja veus per aquí pensant, Dalí està corrent per aquí el pati, ara vindrà quan et vegi.
Què maca és aquesta noia, ves, no podria ser ella i no la Carla, l'amor del meu Rob.
En
Dalí, un gos llaurador preciós, arribà a tota castanya saltant sobre
la Martina a la que li repassà tota la cara amb la seva gran llengua
plena de babes.
Com trobo a faltar al Tony, ell em sabria treure aquests mals de cap. Encara em fa mal pensar en ell.
-
Uis noooo- crida la Martina- ara hauré de passar per desinfecció
vírica altre vegada, ja porto 3 rentades avui, Mercè, què em sent?
Mercè? ah, bé, veig que em somriu, apa, no ha estat res, quin dia porto
avui, mare meva, ara torno-
LA CASTANYERA, INSPIRADA EN EL LLIBRE DE "COM DESCOBRIR UNA NOVA LLENGUA" de l'antic SEDEC
Era i no era, fa temps i temps, una iaia castanyera que vivia al bosc. La nostra castanyera era velleta,velleta, caminava a poc a poc i no s'hi veia gaire bé.
- Hola nens i nenes, què sabeu qui soc? Molt bé, si senyor, soc la castanyera. Quan ve la tardor vaig al bosc a collir castanyes per vendre-les a la plaça de la ciutat Què m'ajudareu? si? doncs vinga, agafem el cistell i apa! cap el bosc:
patrip, patrap, patrip, patrap!
- una castanya! al cistell!.... a veure nens, m'ajudeu?:
una castanya! al....!
molt bé, seguim:
patrip, patrap, patrip, patrap!
- una castanya! al....!
patrip, patrap, patrip, patrap!
- Una castanya! al cistell!
patrip, patrap, patrip, patrap.... ja està, el cistell ple!
com està el cistell? PLE!
uf, què cansada que estic, me'n vaig a la meva caseta del bosc a dormir.
Em trec la camisa, em trec la faldilla, em trec els esclops.
Bona nit nens i nenes, a dormir...a veure com dormim? ffff
A la nit, del cistell sortiren tot de cargolets amb banyes... oh!! la castanyera no duia ulleres i en comptes de castanyes havia collit cargolets.
Al matí, el cistell era ben vuit.
- Em llevo, em rento, em poso la faldilla, em poso la camisa, em poso els esclops, em poso les ulleres.
Oh, ah, oh, el cistell és ben vuit!
Ja sé nens i nenes, ja sé què ha passat, vaig anar al bosc i no duia ulleres.
Ara mateix i torno.
Agafo el cistell, agafo les ulleres i...
patrip, patrap, patrip, patrap
I tu què ets? una castanya o un cargol amb banyes??
ets una castanya, al cistell!
I tu què ets? una castanya o un cargol amb banyes??
ets una castanya, al cistell!
I així nens i nenes, la castanyera va omplir el cistell i va estar preparada per anar a vendre-les a la plaça de la ciutat
- Castanyes! castanyes de la muntanyaaaaa! qui vol castanyes?,
tu vols castanyes? una paperina de castanyes!
tu vols castanyes? una paperina de castanyes!
Els nens i nenes de la ciutat li cantaven:
El conte de la castanyera al carrer amb alumnes de 2n de TEI del Lluís Companys de Ripollet: 1ª versió, promoció 2014
El conte de la castanyera al carrer amb alumnes de 2n de TEI del Lluís Companys de Ripollet: 2ª versió, promoció 2015
Kadijivka Drame, com a tutora d'empresa de l'estudiant Martina López, certifica
digitalment les 4 hores treballades en data 23/10/2065.
OBSERVACIONS
L'alumna participa recolzant als assistents i a Control. Les usuàries porten a terme les activitats dins la normalitat.
Montse Vilardell ha precisat renovació de filtres respiratoris. La Martina ha realitzat aquesta tasca sense cap dificultat.
Carla Gallardo manté una relació amb el seu assistent cada cop més estreta. S'observa una potenciació del propi sistema límbic i el de l'assistent. No es preveu que la Martina intervingui.
Mercè Castells segueix emocionalment inestable. La companyia del gos pigall és positiva però li cal més suport extraordinari. Es pacta amb Martina López i Control l'ajut particular a aquesta usuària diagnosticada d'Alzheimer d'evolució lenta
Les usuàries "d' IKIAGAI R.H. 2" Carla Gallardo i Montse Vilardell, sortien del gimnàs matinal mentre passaven per l'assecador integral.
- Montse, has vista aquella? sembla una nena de 15 anys tu
- és que aquest invent nou del fred / calor és fantàstic noia, serveix per a tot, m'encanta
Les dues dones s'estiraven el vestit biopop, cadascuna amb un estil
totalment diferent però intel·ligentment afavoridor.
En aquell
moment no calia aplicar el fred-calor doncs utilitzar-lo compulsivament
era contraproduent. Per tant, al sortir del túnel secant ja sols es
vestien tot fregant-se amb l'oli hidratant que servia per tot el cos i
donava també un color lluminós i un cos extraordinari al cabell, a més
d'un aroma exquisit. Aquella temporada triomfava la marca "Esotèric Florida".
A través de la pell s'absorbien les medicacions afegides
a l'oli, un invent relativament recent que permetia a la seguretat
social no cursar receptes si no individualitzar els tractaments amb els
laboratoris a l'hora de preparar els específics.
Entre les
dues sumarien gairebé 200 anys però realment no es notava. L'única cosa
natural que duien eren els barrets antivírics, fets de bolets, flors i
fulles de plantes mil·lenàries que els cobrien lleugerament cap i cara
- Ja està aquí en Rob, me'n vaig que hem d'anar a la sessió de ball i hem de dinar abans
- que ho passeu bé Carla, ens veiem al vespre a la sala de jocs
- fins després Montse
Aquell
setembre del 2065 estava sent dur, poca feina humana i encara amb el
problema dels presos independentistes que s'arrossegava des d'inici de
segle, menys mal que aquelles dones havien pogut recollir ho suficient
per poder viure a Ikigai, l'empresa d'ecohosting que donava serveis
comunitaris a persones que havien superat l'edat laboral i no havien
estat mai e-seguidores de cap Comitè de Defensa de la República.
Tots
els avanços en medicina i estètica humana estaven exempts d'impostos i
eren relativament econòmics, el que costava molts diners molts diners,
si es volia ser legal, com sempre era l'atenció humana.
L'assistent
de la Carla era caríssim tot i que realment ho valia, un noi d'uns 35
anys atent i agradable en tots els sentits. La Montse no se'n sabia
avenir que li sortís gratuït a la Carla, però com diuen alguns "que
bonito és el amor"
Martina López, alumna A.R.G. adaptada, ha superat les proves d'aptitud especialitzada en assistència humana, per la qual cosa es CERTIFICA la seva idoneïtat per iniciar les pràctiques tutelades a "IKIAGAI R.H. 2"
Es deriva al centre sota la tutela de DOMÈSTIC C.H.
i per a que així consti es compromet en jurament Copèrnic l'acompliment de les normes Hipàtia.
INICI DE PRÀCTIQUES
23/10/2065
-
Mentre verifiques l'estat de les unitats i acabes l'informe de qualitat
has de procurar establir contacte amb els usuaris. És important oferir
seguretat, sobretot afectiva.
Tanques
la porta de recepció i finalitzes la jornada laboral mirant pel forat
del pany de la porta d'entrada. Cal centrar la mirada per a oferir una
correcta lectura de teu iris-
Anaves tot l'estona repensant les
instruccions de DOMÈSTIC C.H. durant les primeres hores del primer dia de pràctiques a l'empresa
"IKIGAI R.H." Hauries de parlar amb la tutora, hi havia algun
detall que no controlaves. Directament vas prémer la medalla
de recursos i vas deixar un missatge.
- Kadijivka quan puguis t'hauria de consultar dues coses.
La
porta i les llums s'anaven tancant darrera el teu pas fins que
t'adonares que no duies el barret antivíric i amb una pirouette, apresa
a les classes de ballet de la infància, tornares sobre els teus
passos. L'última porta que ja estava a punt de tancar et premé
lleugerament el nas abans d'obrir-se automàticament.
La veu
programada de DOMÈSTIC C.H., amb un sentit de l'humor sorprenent, comentà
sobre les capacitats dels estudiants en pràctiques per a posar a prova
qualsevol sistema.
- Apa entès entès- i es tornaren a encendre les
llums i s'obriren les portes fins arribar al quarto de personal on
estava la roba.
- Adéu guapo!- vas dir en veu alta per respondre
al control bromista sense mirar pel forat del pany. L'impuls de la marxa
t'impactà contra la primera porta de recepció amb tota la galta.
Perfecte, primer dia de pràctiques i surts amb la cara inflada i el nas
vermell mentre una rialla clara i sonora et ressonà descarada en la memòria. No anem bé Martina, vas pensar tot gratant-te el cap.
En
arribar a casa te'n adonares que no havies gestionat les pràctiques al
dietari solar, no et certificarien les hores, efectivament tenies raó,
no anaves gens bé.
Data: 23/10/2065
Càrrec: Tutora de pràctiques
Nom: Kadijivka Drame
Alumne: Martina López
INFORME DE SEGUIMENT
Martina López s'ha adaptat a la comunitat humana satisfactòriament.
Ha precisat ajut telefònic varies vegades, no acaba de connectar amb DOMÈSTIC C.H. Mostra dificultats de relació amb el maquinari eina.
No ha gestionat les hores al dietari. Se li certificaran de forma excepcional entenent que és el seu primer dia.
Lluna
plàstica que a través d’un trau uneix camins diversos
Descriptors:
-
lluna
-
trau
-
camins
Lluna
La
lluna la pruna,
senyora
de dol,
s’amaga
en un cove
quan
ningú la vol.
Treu
el nas un dia,
poc
a poc sortint
fins
que ben rodona
va
i ensenya els pits.
S’emmiralla
ben xopa,
nua
en el bassal,
i
ni menjant sopa
tu l'enxamparàs.
Cabellera
blanca,
tota
d’estels grocs,
poc
a poc s’escapa
i
et quedes ben fosc.
No
li veus la galta, no li veus el cul,
se
li veu la cara quan et pica l’ull.
La
lluna, la pruna, senyora de dol,
son
pare la crida i sa mare la vol.
Trau
Esquinç
realitzat amb finalitats conjuntives en els filaments de la roba.
En
examen clínic acostuma a comportar trencament acompanyat
d’inflamació.
El
tractament terapèutic consisteix en aplicar una immobilització
lleugera, mitjançant puntades adhesives a les vores que permetin una
cicatrització dels filaments, obtenint un pas net als objectes que
es vulguin introduir en la dilatació construïda.
Ocasionalment
pot caldre revisar la mida, cosa de màxim interès per a la tasca
que l’ocupa. Cal que la llum que proporcioni sigui verdadera, si en
canvi ofereix una falsa llum perdrà la seva finalitat, amb risc
d’arribar a oferir nuesa extrema a l’usuari.
Camins
Recorregut
entre punts diversos formant línies
Son
ens invisibles ja que en realitat un camí es du a terme pas a
pas. Els podríem definir en conseqüència com a punts en moviment
sobre el terreny que donen lloc a recorreguts diversos.
Des
d’un punt de vista geomètric hi ha camins lineals, circulars i
espirals.
Des
d’un punt de vista topogràfic hi ha camins elevats i camis
soterranis.
Des
d’un punt de vista temporal hi ha camins eterns i camins efímers
Des
d’un punt de vista emocional hi ha camins de flors (popularment
utilitzats per gent nascuda amb una d’elles a l’anus) i camins
de llàgrimes (associats també a valls).
Problemes que hi veig amb el que tinc fins ara: crec que no s'entén el que escric per falta d'ubicació i per les dificultats que tinc en el relat en 2ª persona
Penso que he d'ubicar millor la història per aconseguir situar al lector
Si ho poso molt fàcil no tindrà cap gràcia, he d'aconseguir que hi hagi alguna dificultat per a produir sorpresa, m'he de quedar amb el lector.
Em dibuixo per a mi mateixa el relat:
Es tracta d'unes avies que creuen que viuen en una residència de luxe
En realitat IKIGAI és una reserva humana, després de les diferents pandèmies de principis de segle XXI sols queden iaies que viuen en aquest tipus reserves o ecohousing
La resta de personatges son robogènics, robots modificats amb càrrega genètica que es dediquen a l'assistència dels últims humans del planeta
En Rob és un assistent robogènic igual que el gos o la Martina, que està fent les pràctiques per a tenir el titul d'assistent robogènica
La Martina viu una relació d'amor/odi amb el robot domèstic "control" que li fa la vida impossible al principi de les pràctiques, al final s'enamorarà d'ell. "chico busca chica,. chica no quiere chico...." fins que al final si. Pretén ser el toc d'humor del relat
En Rob és percebut com a company per la Carla i com a fill per la Maria, en realitat és un robot al que gràcies a l'amor d'aquestes dones s'aconseguirà modificar per a que pugui ser gairebé humà , una espècie de Pinoccio
La Maria té problemes de salut mental, és una persona fràgil i té un gos com assistent per que han trobat oportú que les relacions emocionals siguin amb un animal domèstic, molt més sensorials que amb un humà doncs les malalties mentals no tenen cura possible encara.
La Montse és una dona forta i molt independent amb seqüeles físiques greus de la covid, du pròtesis per a millorar la seva capacitat pulmonar però no ho viu com a problema
La Carla és un àngel de persona tot i que força oportunista. Si hi ha alguna cosa bona en l'entorn, sempre serà per a ella i a baix cost, és la veritable supervivent del relat
Mentre no em cansi aniré explicant cada personatge utilitzant una conjugació diferent. Així doncs per a la Martina utilitzaré la 2ª persona, per a la Montse i la Carla, la 3ª, per a la Mercè la 1ª .... per que és com les sento en relació a mi
Finalitzaré amb l'avaluació de les pràctiques de la Martina, on la tutora d'empresa i enginyera genètico robòtica Khadija Drame atorgarà el diploma d'assistent robogènica a la Martina, destapant tot l'envolat. Pretenc que sigui com una foto finish o millor, com el quadre de les Menines de Velázquez on el personatge principal, el que ha de ser retratat, en realitat fa un retrat de l'entorn del quadre.
La paraula fí serà la frase cèlebre, la Mercè(?) ha de dir ho de com a llàgrimes en la pluja en homenatge als replicants de Blade runner, però aquesta vegada referint-se als humans
El que podria haver estat amb el Joan, no podrà ser, tot i les ganes que en teníem els dos i el que hem lluitat per a que així fos.
Però l'amor que sentia per ell continuarà acompanyant-me, i si avui ja no podem compartir els nostres dies, que ja ara sol son els meus dies, mentre la vida em deixi estar per aquí, ajudaré en tot el que pugui tant als seus fills com als meus i tant als meus amics com als seus.
D'altra banda el tarot em deia que fes ciència ficció però jo necessito riure... amb la qual cosa em llenço a escriure acudits futuristes, el cas, a veure com ho lligo
De moment en el dietari ja vaig per avançat, (...com vaig voler acabar la nostra història ràpid per que m'estava fent mal i m'ha portat a etapes anteriors del dol, torno a ofegar-me i a plorar a totes hores , doncs ara ja vaig pel dia 11 i estem a 9...)
quina forma tant especial de començar la meva particular ciència ficció!
- Mentre verifiques l'estat de les unitats i acabes l'informe de qualitat has de procurar establir contacte amb els usuaris. És important oferir seguretat, sobretot afectiva.
Tanques la porta de recepció i finalitzes la jornada laboral mirant pel forat del pany de la porta d'entrada. Cal centrar la mirada per a oferir una correcta lectura de teu iris-
Anaves tot l'estona repensant les instruccions de la instructora el primer dia de pràctiques a l'empresa "IKIGAI ECOHOUSING". Hauries de parlar amb la tutora, hi havia algun detall que no controlaves. Directament vas prémer la medalla d'intercomunicació educativa i vas deixar un missatge
- Khadija, quan puguis t'hauria de consultar dues coses.
La porta i les llums s'anaven tancant darrera el teu pas fins que t'adonares que no duies el barret antivíric i amb una pirouette, apresa a les classes de ballet de la infància, tornares sobre els teus passos. L'última porta que ja estava a punt de tancar et premé lleugerament el nas abans d'obrir-se automàticament.
La veu programada de control, amb un sentit de l'humor sorprenent, comentà sobre les capacitats dels estudiants en pràctiques per a posar a prova qualsevol sistema
- Apa entès entès- i es tornaren a encendre les llums i s'obriren les portes fins arribar al quarto de personal on estava la roba
- Adéu guapo!- vas dir en veu alta per respondre al control bromista sense mirar pel forat del pany. L'impuls de la marxa t'impactà contra la primera porta de recepció amb tota la galta. Perfecte, primer dia de pràctiques i surts amb la cara inflada i el nas vermell mentre una rialla clara i sonora et ressonà descarada en la memòria. No anem bé Martina, vas pensar tot gratant-te el cap.
En arribar a casa te'n adonares que no havies gestionat les pràctiques al dietari solar, no et certificarien les hores, efectivament tenies raó, no anaves gens bé.
13/10/2020
- Montse, has vista aquella? sembla una nena de 15 anys tu
- és que aquest invent nou del fred / calor és fantàstic noia, serveix per a tot, m'encanta
Al sortir del gimnàs matinal, mentre passaven per l'assecador integral, les dues dones s'estiraven el vestit biopop, cadascuna amb un estil totalment diferent, però intel·ligentment afavoridor.
En aquell moment no calia aplicar el fred-calor doncs utilitzar-lo compulsivament era contraproduent. Per tant, al sortir del túnel secant ja sols es vestien tot fregant-se amb l'oli hidratant que servia per tot el cos i donava també un color lluminós i un cos extraordinari al cabell, a més d'un aroma exquisit. Aquella temporada triomfava la marca "Esotèric florida".
A través de la pell s'absorbien les medicacions afegides a l'oli, un invent relativament recent que permetia a la seguretat social no cursar receptes si no individualitzar els tractaments amb els laboratoris a l'hora de preparar els específics.
Entre les dues sumarien gairebé 200 anys però realment no es notava. L'única cosa natural que duien eren els barrets antivírics, fets de bolets, flors i fulles de plantes mil·lenàries que els cobrien lleugerament cap i cara
- Ja està aquí en Rob, me'n vaig que hem d'anar a la sessió de ball i hem de dinar abans
- que ho passeu bé Carla, ens veiem al vespre a la sala de jocs
- fins després Montse
Aquell setembre del 2065 estava sent dur, poca feina humana i encara amb el problema dels presos independentistes que s'arrossegava des d'inici de segle, menys mal que aquelles dones havien pogut recollir ho suficient per poder viure a Ikigai, l'empresa d'ecohosting que donava serveis comunitaris a persones que havien superat l'edat laboral i no havien estat mai e-seguidores de cap Comitè de Defensa de la República.
Tots els avanços en medicina i estètica humana estaven exempts d'impostos i eren relativament econòmics, el que costava molts diners molts diners, si es volia ser legal, com sempre era l'atenció humana.
L'assistent de la Carla era caríssim tot i que realment ho valia, un noi d'uns 35 anys atent i agradable en tots els sentits. La Montse no se'n sabia avenir que li sortís gratuït a la Carla, però com diuen alguns "que bonito és el amor"
DIETARI SOLAR
REGISTRE CONTROL Q.M. :
13/10/2065
L'estudiant en pràctiques, Martina López EXPOSA que avui tot ha transcorregut amb normalitat.
Estat maquinari control: algun problema, el maquinari no mostra actitud de respecte cap a l'estudiant.
Temperatura de l'exterior: 40 º C
Temperatura interior del complexe de llars tutelades: 23 º C
humitat del 25%
Lleuger vent de tramuntana
ANOTACIÓ D'AVALUACIÓ CONTINUA DE LA TUTORA:
Kadhija Drame, com a tutora d'empresa de l'estudiant Martina López, certifica digitalment les hores 4 treballades en data 13/10/2065
Competències professionals certificades:
1.- Diagnosi i control d'aparells no humans .................adequat amb alguna dificultat a nivell de relació verbal amb el maquinari de control d'habitat
2.- Atenció i tracte amb assistents i usuaris..................satisfactori
14/10/20
No ho entenc però em produeix un gran mal estar aquesta situació
Quan el Tony es va morir em van ajudar tant tots dos. Bé, el varem ajudar a ell tots tres
Jo era la seva amiga, ell el meu fill. No em podia creure que aquella tarda a la sala de jocs, en el taller de tarot, després de plimplar-se gairebé tota l'ampolla de rom cubanita, acabés plorant tota borratxa dient que havia deixat passar la seva gran oportunitat
Oportunitat de què? de fotre's la gran hòstia? per que ja em diràs, una dona de 86 anys amb un noi de 34 què pot esperar? el meu fill no es mereix fer de cuidador d'una iaia oportunista.... i en canvi i si és el seu destí? i si és realment l'amor de la seva vida? de fet sembla que la cosa els va molt i molt bé, ves, al final fins i tot serà motiu de la meva pròpia felicitat aquesta situació, però clar ara la Carla és ... la meva jove?
- Hola Maria! com anem? i el gosset?
- Hola Martina, ja veus per aquí pensant, Dalí està corrent per aquí el pati, ara vindrà quan et vegi.
Què maca és aquesta noia, ves, no podria ser ella i no la Carla, l'amor del meu Rob.
En Dalí, un gos llaurador preciós, arribà a tota castanya saltant sobre la Martina a la que li repassà tota la cara amb la seva gran llengua plena de babes
Com trobo a faltar al Tony, ell em sabria treure aquests mals de cap
- Uis noooo- va fer la Martina- ara hauré de passar per desinfecció vírica altre vegada, ja porto 3 rentades avui, Maria, què em sent? Maria? ah, bé, veig que em somriu, apa, no ha estat res, quin dia porto avui, mare meva, ara torno-
DIETARI SOLAR
REGISTRE CONTROL Q.M. :
14/10/2065
L'estudiant en pràctiques, Martina López EXPOSA que avui tot ha transcorregut amb normalitat, tot i haver de passar per desinfecció vírica fins a 6 vegades per problemes diversos.
Estat maquinari control: El maquinari de control domèstic ha posat en situació de risc víric diverses vegades a l'estudiant al no impedir que els aliments de la despensa li caiguessin a sobre, fins a 4 vegades.
Temperatura de l'exterior: 45 º C
Temperatura interior del complexe de llars tutelades: 23 º C
humitat del 30%
Lleugera calima
ANOTACIÓ D'AVALUACIÓ CONTINUA DE LA TUTORA:
Kadhija
Drame, com a tutora d'empresa de l'estudiant Martina López, certifica
digitalment les hores 4 treballades en data 14/10/2065
Competències professionals certificades:
1.-
Diagnosi i control d'aparells no humans ................Dificultats a nivell de relació verbal amb el maquinari de control
d'habitat, el qual s'ha fet revisar per l'equip de manteniment. No mostra cap tipus d'irregularitat. L'estudiant ens diu que se'n riu d'ella, cosa de la que no pot mostrar evidències
2.- Atenció i tracte amb assistents i usuaris..................satisfactori amb enregistraments multimèdia diversos.
15/10/2020
Esperes que avui no torni a ser com ahir, per que ahir tot, absolutament tot, va ser un autèntic desastre.
Fins a 6 vegades vas haver de passar per desinfecció, que ja la màquina se'n fotia de tu a ulls vista. Cada cop que hi anaves , un comentari punyent, que si "ja hi tornem a ser Martina?" "tatxaaaan, tenim aquí la nostra super estudiant en pràctiques a la passarel·la de desinfecció" i més, que ja ni recordes.
Sols pensar en el puto programador que se li acudí dotar d'emocions al maquinari domèstic, quins collons, i ja estàs de mala llet.
Avui serà un altre dia i tot anirà millor
Et poses l'uniforme biomèdic i el barret antivíric i surts corrents amb l'autocicle, has d'espavilar-te doncs t'has d'acoplar a la via i hi ha hores que està molt sol·licitada
El sol de les 10 del matí et saluda amb tot l'amor d'un dia de tardor i l'aire fresquet, que el teu barret sembla respirar, mou el teu bonic uniforme. La vida és bella i tu molt jove encara.
A la porta d'Ikigai es saludaven unes amigues,
- Hola Montse, quin dia tant maco, no?
- Hola Carla, hola Rob, si, això sembla. Heu llegit ho de l'Elionor? sempre ha semblat una monja i mira, ara resulta que...
- Calla tonta, no diguis res que mai es sap qui et pot escoltar
Les dues dones s'agafaren del bracet seguides pel Rob, aquell matí anaven a una videoconferència sobre l'evolució vírica de les diverses pandèmies al segle XXI, per als supervivents sense seqüeles molt interessant
16/10/20
Acabava d'arribar de la conferència interessantíssima sobre la pandèmia que li va deixar insuficiència respiratòria crònica i que l'obligava a dur de per vida aquella pròtesi al nas, unes dilatacions, d'altra banda moda retro molt actual, amb uns filtres vegetals envoltats d'un senzill dibuix floral tatuat, estil minimal art d'inspiració tribal.
S'estirà al llit articulat al que ordenà verbalment posició sofà. Estirà el calaix despatx del moble i revisà la llibreta digital. Calendari, res important programat, Records del calendari, 2035, li aparegueren les imatges líquides d'aquells dies, por, solitud, misèries. Va tenir tanta sort, tot i la desgràcia va conservar gairebé tota la família intacta. Quants es van quedar enrere. Anotacions, 16/10/2065: conferència "pandèmies del s. XXI" Pere, et duc a la memòria.
Tot d'una pensà en el Pere, el tenia encara en falta, però estava convençuda que l'acompanyava, quan era al llit en tenia la certesa plena doncs tot i que físicament fos a seva mà o la joguina sex saludable, que encara utilitzava més per recordar al Pere que no per libido pròpia, tot i això, la Montse sabia perfectament que era ell qui li donava plaer, que era ell qui encara estava amb ella.
- Tristesa, fuig- i es llevà la roba biopop tot mirant-se al mirall del sostre, si, era una dona molt bonica de més de 90 anys, per què seguia sola? no tenia cap malaltia mental, encara en data d'avui incurable, podia pagar els medicaments que la mantenien àgil i sana, podia dur una vida còmode, podia pagar-se un assistent ben plantat.... per què seguia sola?
senzillament s'havia habituat, li era còmode. Tenia totes les amistats que volia i sabia que mai tornaria a trobar algú tant especial com en Pere.
"Aunque tú me has echado en el abandono Aunque tú has muerto mis ilusiones En vez de maldecirte con justo encono En mis sueños te colmo En mis sueños te colmo de bendiciones
Sufro la inmensa pena de tu extravío Siento el dolor profundo de tu partida Y lloro sin que tú sepas que el llanto mío Tiene lágrimas negras Tiene lágrimas negras como mi vida
Tú me quieres dejar Yo no quiero sufrir Contigo me voy mi santa
Y aunque me cueste morir
Y aquell dia em digué
que per poc que pogués
ell mai no em deixaria
tingues-ho segur amor meu
Tú me quieres dejar Yo no quiero sufrir Contigo me voy mi santa
Y aunque me cueste morir
Y aquell dia em diguè
que no cal "nar" corren,
que noia no tinguis pressa
que no sabem on anem
Tú me quieres dejar
Yo no quiero sufrir Contigo me voy mi santa
Y aunque me cueste morir
Y aquell dia em digué
que ja no l'esperés
que em busqués un altre nòvio
y que gaudis del meu temps
Tú me quieres dejar Yo no quiero sufrir Contigo me voy mi santa
El malson de la febre de cada vespre i anar fent, amb la PEC i els politos de premi a qualsevol esforç, la rehabilitació on line, les dutxes a la cadira i l'equip sanitari cada dia amb la mateixa cançó
I seguíem vivint amb el cor encongit amor meu, però no tiràvem la tovallola, plantàvem cara, els dos a una, amb força, amb determinació.
S'acabava l'antibiòtic i la febre seguia. No ens podien deixar. Algú havia de mirar aquella febre
Finalment vaig aconseguir que ens programessin un TAC i un matí l'ambulància ens dugué a Mollet.
El resultat d'aquella prova no importava a ningú, el resultat va ser un cansament i una hemorràgia mortal
Amor meu el sol torna a sortir i et fan mal els meus braços
i el meu plor ja és un riu que inunda el llit, la casa i el carrer, si pogués sortir al carrer
Amor meu, ballem doncs ja som les cendres d'un foc.
Em sap greu tenir poca memòria i no recordar els noms dels infermers de la UCI de crítics , ni el nom del doctor de les bambes vermelles i ulls riallers i amables que em tranquil·litzava cada vegada que m'havia de dur males notícies
M'he repassat tot el quadre mèdic i no en trobo cap, hauran caigut amb la Covid?
En tot cas sols puc agrair-los tota l'atenció i amor que ens varen donar, fins i tot a a la infermera Klingon, la que ni et mirava, ni em saludava, que es relacionava sols amb les màquines de la nau nodrissa on vas estar mes de 3 mesos connectat, entubat, sobrevivint.
El que si conservo és el mail de la doctora Arjol de l'equip d'atenció domiciliaria de l'hospital de Mollet, que ens deixà quan les ordres eren hospitalitzar per morir i varem dir no, varem dir no, a tot.
"Agnès
, des que hem parlat per telefon per donar-te el condol que no puc
parar de pensar en tu. En aquesta capacitat de acceptar l’altre i la
seva particularitat. La vivència de la dificultat, del dolor, d’afrontar
el desconegut i la por no és fàcil de gestionar i en canvi vas ser
capaç de plantar cara i anar endavant, aprenent i modul.lant la
informació segons era en cada moment necessari i replantejant les
informacions que et donàvem .
Sovint l’absència és
el pitjor temps, però tens una calma que s’estén al teu voltant i
segurament l’entorn que aquest ambient crea t’ha de retornar en pau,
encara que sigui amb pena i tristor, serà millor viscuda amb aquest
punt de vista optimista que ens has demostrat.
Tot
plegat agrair-te el que m’has donat en la teva coneixença. Entenc que el
nostre temps ha estat molt curt i esbiaixat però jo he après molt.
Et desitjo molta felicitat i espero que puguis tenir aquests moment d’alegria riallera que ens has regalat en algun moment.
Una abraçada estreta i llarga, la que no et vàrem poder donar el darrer dia que ens vam veure.
Anna"
Tot i que me'l dirigeix a mi, jo et veig a tu per molts motius:
- per que el 23 d'abril em vas explicar l'acomiadament de la doctora Torrens a la coro a la Vall d'Hebrón, que et va fer caure la llagrimeta doncs et deia que eres el millor pacient, el més valent i el més fort.
- per la teva capacitat d'acceptació de les situacions, pel vídeo d'acomiadament que varem haver de fer per dir adeu a tots els que estimes ja que amb l'estat d'alarma era impossible un altre cosa. Jo et vaig buscar la música, jo et vaig filmar, jo vaig dirigir la pel·lícula, però totes i cadascuna les paraules eren teves
I segueixo pensant que hauria d'haver caigut jo i no tu en aquest puto combat, jo no tinc ni la teva força ni la teva increïble intel·ligència emocional i segueixo plorant i emocionant-me com si tot acabés de passar.... i no em puc acomiadar doncs com diu la cançó "tu me quieres dejar, yo no quiero sufrir.... contigo me voy mi santa aunque me toque morir".... i marxaria cantant i ballant tota sandunguera.
Ara depeníem del servei de pal·liatius de l'ambulatori de Mollet, que es vestien d'astronautes a la porta i es ruixaven amb lleixiu en entrar i en sortir
Incòmodes, suant, respirant amb dificultats feien la seva feina amb les ganes d'aquells que volen acompanyar-te amb carinyo però caminen amb les cames lligades.
I si, inevitablement vas voler saber el temps que ens quedava i lamentablement no ens van enganyar.
Ens van donar les instruccions de l'epidural per la mort: bomba de sedació, inhabilitació de la PEC i retirada d'alimentació. I altre cop varem dir no, sedació a voluntat i alimentació lliure. Què podia passar? què et morissis?
Vaig trucar als teus fills i als teus amics . I vaig triar al Dani i a la Cristina, que s'instal·laren a casa en ple confinament
Amb la sincronització d'un rellotge, com un equip, entre tots, Cristina, Dani, amb el Pau, amb el Martí a la cuina, amb la gata i el gos, relativament passant de la higiene histèrica que dúiem tu i jo dies enrere, varem construir-te un mar d'amor, on jo em passava les hores plorant al teu costat, besant-te les mans i demanant que no em deixessis mai, la Cristina et cuinava els plats que tu li demanaves tot colpejant els dits de les dues mans i entornant els ulls, sense fer broma i el Dani t'acompanyava i ens ajudava en la medicació.
Mentre dormies jugàvem follament al catan
Fins que vas començar a demanar més morfina i et vaig dir que el que em deien els de pal·liatius no passaria, que no deixaria que passes, que mataria el dolor amb la meva vareta de bruixa i tot passaria amb sucre
- És el final Joan?
- crec que si
i tot el que em vas dir al matí del dia 13 de Maig del 2020: des de "per poc que pugui no et deixaré mai", fins a "no m'esperis, buscat un altre nòvio i gaudeix del temps" , passant pel "tu no tinguis pressa que no sabem on anem", tot, tot ho guardo com un tresor amor meu, per que a partir d'aquell moment ja sols vas poder donar-nos les gràcies i provar de dir adéu
- Joan, agafa la moto i marxa. No et donaràs compte i jo ja estaré amb tu, no cal patir, l'alternativa no és digna.
- Joan, agafa la moto i marxa. No et donaràs compte i jo ja estaré amb tu
i en Joan, amb tota la dignitat del mon, acompanyat pel Dani i la Cristina, mentre jo li posava la morfina, sense fer gairebé soroll, sense embrutar, així només, dolçament, va marxar
"...Així només, em deixo que tu em deixis;
només així, et deixo que ara em deixis.
Jo tinc, per a tu, un niu en el meu arbre
i un núvol blanc, penjat d’alguna branca.
Molt blanca..."
Em diu la Cristina que en aquell moment vaig cridar:
- Ho has fet molt bé Joan, ho has fet molt bé!- ho hem fet molt bé! ho hem fet molt bé!
que vaig obrir les finestres i també a crits et demanà que volessis lliure
Potser si que és ben cert, doncs Joan, fins al final, ho has fet sempre tot molt bé.
