Fortuna

"Pels poders de la terra,

Per la presència del foc,

Per la inspiració de l'aire,

Per les virtuts de l'aigua,

Invoco els meus guardians, ancestres, fades, bruixes, dimonis i àngels per a que ens protegeixin de qualsevol força que ens vulgui fer mal.

Obro les meves ales, les blanques per protegir-nos i les negres per defensar-nos."

Realment he estat una dona afortunada.

Des de petita sabia com seria el pare dels meus fills, fins i tot sabia com era la seva cara, moreno, d'ulls i cabells molt negres.

Però el dia que em vaig casar em vaig adonar que m'havia equivocat.

Vaig veure un altre cara.

Ho recordo perfectament, entrant a l'habitació de l'hotel on passaria la meva primera nit de noces vaig visualitzar la imatge d'un home que no era el meu marit. Era aquesta foto

Impossible, qui seria? on estava? el recordava vagament d'un encontre al metro quan tenia 15 anys i cantava asseguda al terra amb les amigues a sant Felip Neri, però era una línia de vida com paral·lela, no assumible. Durant temps els flaixos d'un altre vida, d'uns amics, d'una família diferent m'assaltaven de tant en tant.

El meu matrimoni es basava en la bellesa i la procreació i quan vaig tenir els fills que havia de tenir, que també vaig somiar-los tal qual serien, em va dir que havia trobat l'amor de la seva vida.

Gilipolles, em sentia totalment idiota, doncs per mantenir-me fidel vaig dibuixar pantalles d'indiferència a altres persones, algú que vaig deixar amb la mà estesa, una mà que semblava desar tones de tendresa.

Tot i amb això la vida em va premiar i el de la foto i jo visquérem l'amor incondicional tot el temps que es va poder. La família, els amics d'aquella altre vida com somiada se m'aparegueren sorpressivament,

Sé que no va venir la meva nena i hauria d'haver existit.

Ara espero tendresa i companyia, que tinc, amb els meus fills, amb el meu net, amb les amigues, amb el Dani i la Núria.

Potser m'arribi la mort tot esperant aquella altre cosa que se'n va endur el Joan, llavors sé que em vindrà a buscar.

Realment soc una dona afortunada.

BURBUJAS

 

BOMBOLLES

La nostra vida és efímera com la bombolla de sabó, dura un instant, tant pel que recorda com pel recordat. Bufa, bufa la més bonica. En caure desapareixerà i mai sabràs si era certa o l'havies somiat.

BOMBOLLES

Com en una pel·lícula dels anys 50 et somnio dins la gran gibrella del bany plena a vessar de sabó mentre amb la tovallola al cap bufes les bombolles tot tancant els teus ulls tan i tan foscs.
Bufa , bufa mentre s'enlaira la petita bombolla:
Al caure desapareixerà i no sabràs si era certa o l'has somiat

BURBUJAS

Como en una película de los años 50 te sueño en el  barreño del baño lleno de jabón mientras con la toalla en la cabeza soplas las burbujas cerrando tus ojos tan oscuros.

Sopla , sopla mientras vuela la pequeña burbuja: Al caer va a desaparecer y no sabrás si era cierta o la has soñado.