Després de dos mesos d'espera per poder estar tots junt en acomiadar-nos del Joan, ens ha enganxat altre cop el confinament pel bitxo
Sols hem pogut estar 10,
Al dinar sols han pogut anar 9
Tal com varem quedar inicialment hem dinat i brindat en el seu honor i després hem anat al cementiri de Collserola on hem enterrat les seves restes al bosc de les centres:
Aquest enllaç és el recordatori per on vull anar a parar jo, si us plau quan no hi sigui que algú ho recordi als meus fills
Hem enterrat les cendres del Joan en un raconet del bosc de les cendres a Collserola, entre una alzina, un pi i un matoll de boix grèvol mentre escoltàvem fragments de la pel·lícula "Once Upon a Time in the West" d'Enno Morricone
Quan hem acabat hem encès una espelma especial feta per mi mateixa anomenada "Colacao" per que al Joan li agradava moltíssim la xocolata
Hem deixat passar un àngel durant un minut recordant totes les coses divertides que hem viscut cadascú amb ell
En acabar hem pogut enviar-li una abraçada apagant l'espelma i fent-nos un massatge amb la cera a mans i braços
No hem pogut marxar d'allà sense fer una corranda d'anècdotes i acudits viscuts
I així ha estat aquest adéu que no és un adéu si no un espere'ns
Dir-vos que ho comparteixo aquí per que em sap molt greu no haver-nos pogut trobar tots, ell i nosaltres ens ho mereixíem... però la vida és així.
Hauria estat una alegria i teníem projectes a cascoporro, però lamentablement ell ja no hi és.
Lamentablement, no hi és... però em diu que no ho visqui amb pena ni resignació, em diu que sigui feliç i gaudeixi dels meus dies com ell en gaudia. De fet, és el mateix que jo li diria i desitjaria.
Per tant, això intento fer, seguir donant-li a la màquina de les il·lusions i si retornar a l'escola és difícil per que ja soc una senyo velleta, buscarem alguna cosa que supleixi aquesta font d'idees estranyes que és el meu coco i em permeti viure la meva segona meitat de la vida sola però entretinguda i activa.
Propòsits:
1.- Carnet de moto. De moment aprendre, després ja veurem
2.- Associació Joan Gallart, gent en situació de "reset" personal que per qualsevol motiu vol emprendre camins alternatius en la seva vida.
Activitats de l'associació? les que ens porti el consens.
Quines estic explorant? tallers de cosmètica natural (sabons, ungüents i cremes) , horts de plantes remeieres, manualitats, sortides i activitats lúdiques, cursos de fotografia, taitxí, jocs de taula, tallers d'escriptura, de teatre... i jo que se
On? al local de la meva antiga acadèmia a Montcada i Reixach
Com veieu, m'està quedant una mica "bruixeril" tot plegat, no sé si al Joan li faria el pes que dugués el seu nom
Per tant, he estat pensant mil noms , cada dia un diferent
Quan les aigües encara eren clares, els cels blaus i ens estimàvem vora el mar en nits serenes, una parella vivia en un petit poble de pescadors .
Eren pobres, molt pobres, per que gaudien de la vida i eren generosos. La seva riquesa era la felicitat que es procuraven l'un a l'altre.
Fer-se feliços era el seu projecte de vida
Un dia l'home sortí amb la barca i un mal tanto el va fer caure al mar.
S'aferrava amb totes les seves forces a un tros de fusta, un tros de fusta vell i mig corcat que gairebé no l'aguantava
El faroner va avisar fins a 4 vegades a la dona que l'havia vist surar mar enllà i mort d'esma
Fins a 4 cops la dona va plantar-se en mil llàgrimes tot llençant roses al mar:
-Estic aquí! t'espero! no defalleixis! aguanta !- li cridava desesperada, dia rere dia tres vegades.
L'home era fort i nedava i nedava i nedava
Un 23 d'abril arribà a la vora de la mar, defallit i com de gelatina
La dona l'abraçà i veié que el seu amor ja no respirava per la boca ni tenia cames, ara tenia brànquies i una bonica cua tota irisada
Corrents i amb les seves mans construí una confortable peixera a la seva habitació i l'alimentava amb tot el carinyo del seu cor
- Amor, no t'amoïnis-li deia ell- serem feliços en la nostra peixera per que estem junts encara
Però la peixera no aguantava i cada cop era més difícil i complicada la vida del pescador
Fins que un dia va començar a perdre aigua
L'home patia per ell i per la dona i la dona ni dormia ni vivia, tot preguntant-se si aquella peixera era suficient vida pel seu amor.
Així que un dia, els dos junts i amb molt d'esforç van arrossegar la peixera vora el mar i el pescador sortí nedant acomiadant-se amb la seva cua irisada
La dona va somriure feliç pensant que el seu Joan ho havia fet molt bé, havia marxat tant dignament com havia viscut sempre, havia lluitat i amb la pèrdua, va vèncer.
Però no es va acomiadar d'ell, no volia.
Cada dia baixava a la platja i plorava la seva immensa pena
Fins que un dia se'n alegrà al veure's unes petites brànquies al coll i mirant-se les cames descobrí com unes escames translúcides que segons els donava el sol reflectien tots els blaus del mar.
Un día, el pescador salió con su barca y un mal viento lo arrojó al mar.
Hasta 4 veces lo avistó el farero a la deriva, hasta 4 veces su mujer se plantó en la arena derramada en lágrimas: - ¡Estoy aquí!, ¡Te espero!, ¡Aguanta!-
Él era fuerte, 3 mares atravesó hasta que llegó a la orilla, exhausto, como de gelatina y con una gran cola tornasolada. Por lo que construyeron una confortable pecera en su habitación. Al transcurrir los días, la pecera empezó a perder agua y ni dormían ni comian, preguntándose si era suficiente vida.
Los dos juntos, con gran esfuerzo, arrastraron la pecera hasta la orilla del mar. Él saltó y nadó despidiéndose valiente, por fin había vencido a la enfermedad.
Pero ella no le dijo adiós y cada día bajaba a la playa para llorar su inmensa pena.
Hasta que un luminoso amanecer, al mirarse las piernas, descubrió unas pequeñas escamas traslúcidas que a la luz del sol reflejaban, alegres, todos los azules del mar.
Vull que sàpigues que estic bé, que no puc ni sé explicar-te, però que no pateixis, estic bé.
Vull agrair-te tota l'estima que em tens, la dedicació, l'amor, la generositat i el respecte tant absolut que m'has tingut sempre.
Ja saps que el nostre temps ha estat un premi en aquests 20 anys regalats meus.
Confia en mi i treu-te del cap d'una vegada que t'he deixat sola, estic amb tu.
T'ho vaig dir abans de morir: "per poc que pugui no et deixaré mai" i t'he demostrat amb la meva lluita per sobreviure ho important que ets per a mi.
Recorda els moments i tingues present que ets la meva dona i que vull el millor per a tu. Gaudeix de la vida i sigues feliç. Confia en mi i sàpigues que t'ajudaré i acolliré sempre
Amorsitu cuida't i no tinguis pressa, que el temps és absolutament relatiu i jo també pateixo per tu
T'estimo.
Joan
Hola amorsitu,
Vull que sàpigues que estic bé, que no puc ni comptar les llàgrimes que estic vessant des que et vas posar tant malalt, però que estic bé.
Vull agrair-te tota l'estima que em tens, la dedicació, l'amor, la
generositat i el respecte tant absolut que m'has tingut sempre.
Recordo els moments i sé que han estat un premi. Viuré l'eternitat pensant en com hauria estat si ens haguéssim conegut amb més vida per davant. Si hi ha reencarnacions et recordo el que et vaig demanar quan te'n anaves: ara busque'm tu també collons.
T'intueixo aquí i parlo amb tu, però se'm fa difícil gestionar el temps, busco companyia i no sempre la tinc. Tot i això ja saps que jo no m'avorreixo i sempre tinc idees, com ara aquesta d'escriure't en un bloc.
No podré dir-te mai adéu, per tant aquí em tens encara amb la mà estesa i els braços oberts, com sempre.
Dir-te que no tinc presa, però tampoc pausa. No vull sobreviure ni a la teva, ni molt menys a la meva memòria, per aquest motiu no m'estic cuidant com a tu t'agradaria.
Em vaig comprar unes copes molt xules per a fer còctels. Anaven amb una ampolla de ginebra i em vaig fer un gintònic per brindar pel temps perdut del mar de llàgrimes que estic vivint, com et vaig dir l'altre dia.
El cas, que les copes son mida peixera i la meva tolerància al alcohol mida didalet de brodar, ja saps com vaig acabar: dormint al terra de l'habitació incapaç de pujar al llit en tota la nit. No pateixis, no em tornarà a passar.
No deixaré d'escriure't i parlar-te mai amorsitu. T'estimo
24/07/2020 a les 13h al restaurant FONT DE LES PLANES de Vallvidrera
NOVETAT: MENÚ TANCAT I COMPARTIT
La majoria demaneu menú infantil i NO el fan per majors de 12 anys, de fet m'han preguntat que quants nens serem!!!
El cas, que he pactat un menú compartit que no serà ni tant just com l'infantil ni tant brutal com els de grans
Consistirà en:
Graellada de verdures (a compartir entre 3)
Graellada de carn (a compartir entre 4)
refresc, pa i cafè x cap
Sols podreu triar el postre entre:
1.- MADUIXES AMB NATA
2.- MADUIXES AMB MOSCATELL
3.- TIRAMISÚ DE LA CASA
amb cava per brindar pel Joan al final
He pensat que surt a uns 17 €/ 18€ per persona i aquest cost és assumible i per tant EL JOAN I JO US CONVIDEM A LA SEVA FESTA D'ANIVERSARI (si voleu clar)
LLISTAT D'ASSISTENTS ACTUALITZAT
Amigues del Joan i de l'Agnès:
Rosa Morera, Cristina Galló, Cristina Garcia, Antònia, Julie, Teresa Pallejà, Jordi Campos, Eva Guillamon, Montse Cerdà, Juan i Joanna
Amics del grup salidas:
Maria Jose i Nico
Companyes de la UOC
Montse Garrigós i Ramon
Teresa Seguí i Miquel
Companys de l'Acadèmia Cultura:
Carles Ferrer i Toni Elvira
Fills i nets del Joan
Daniel Gallart, Núria Gallart, Obet Madrid, Judit i Eric Robles
Germans i familia del Joan
Laura Cayuela, Toni Gallart i Jordi Gallart Cayuela
Pilar Gallart,
Germans i familia de l'Agnès
Ramon Vila, Eli Carrero i Noah Vila Carrero
Tieta Sunció
Fills de l'Agnès
Martí, Pau López i Carol
A TRIAR
EM DIEU SI US PLAU AMB ANTELACIÓ QUIN POSTRE VOLEU
NOM
1.- MADUIXES AMB NATA
2.- MADUIXES AMB MOSCATELL
3.- TIRAMISÚ DE LA CASA
Cristina Galló
x
Agnès
X
Rosa
x
Cristina Garcia
x
Antònia
Teresa Pallejà
Jordi Campos
Julie
x
Eva Guillamon
x
Maria Jose
x
Nico
Montse Garrigós
Ramon
Teresa Seguí
x
Miquel
x
Carles Ferrer
x
Toni Elvira
x
Daniel Gallart
x
Núria Gallart
x
Obet Madrid
x
Judit Robles
x
Eric Robles
x
Laura Cayuela
Toni Gallart
Jordi Gallart Cayuela
Ramon Vila
x
Eli Carrero
x
Martí López
x
Pau López
Carola
Montse Cerdà
x
Juan
x
Joanna
x
Tieta Sunció
Pilar Gallart
x
Estimats amics i amigues del Joan:
Estem organitzant el seu sepeli per al dia 24/07/2020, data del seu 65è aniversari
Volem que sigui un dia per a celebrar el temps que hem compartit aventures i emocions amb el nostre amic i brindem amb alegria per haver pogut gaudir de la seva amistat i companyia.
No espereu ni vetlles, ni flors, ni tonades de comiat, doncs el que ell hauria volgut és la nostra felicitat, per tant anem a ser feliços recordant-lo, que acomiadar-lo no podrem mai.
Tenim taula reservada pel dia 24/07/2020 a les 13h al restaurant FONT DE LES PLANES de Vallvidrera, lloc on ell va viure una feliç infància i adolescència i a on li agradava anar molt sovint doncs conserva molts amics i familiars a la zona
Anem a menú, ja us el passarem quan sapiguem exactament el nombre de persones que us apunteu per a que pugueu triar les vostres viandes amb antelació
Un cop ens haguem divertit en la seva presència, les persones que ens vulguin acompanyar vindran al bosc de les cendres del cementiri de Collserola a l'enterrament, qui no pugui podrà prendre el ferrocarril de tornada a Barcelona sobre les 17h, hora en la que donarem per finalitzada la celebració
Sols reservarem taula per a les persones que em confirmin la seva assistència, com hem dit més endavant us passarem el menú
Agnès
679598528
LLISTAT D'ASSISTENTS
Amigues del Joan i de l'Agnès:
Rosa Morera, Cristina Galló, Cristina Garcia, Antònia, Julie, Teresa
Pallejà, Jordi Campos, Eva Guillamon, Montse Cerdà, Juan i Joanna
Amics del grup salidas:
Maria Jose i Nico
Amics de la UOC
Montse Garrigós i Ramon
Teresa Seguí i Miquel
Amics Acadèmia Cultura:
Carles Ferrer i Toni Elvira
Fills i nets del Joan
Daniel Gallart, Núria Gallart, Obet Madrid i Judit Robles
Germans i familiars del Joan
Laura Cayuela, Toni Gallart i Jordi Gallart Cayuela
Estamos organizando su sepelio para el día 24/07/2020, fecha de su 65 aniversario
Queremos que sea un día para celebrar el tiempo que hemos compartido aventuras y emociones con nuestro amigo y brindar con alegría por haber podido disfrutar su amistad y compañía.
No espereis ni velas, ni flores, ni cánticos de despedida, pues lo que él habría querido es nuestra felicidad, por lo tanto vamos a ser felices recordándolo, que despedirlo no podremos nunca.
Tenemos mesa reservada para el día 24/07/2020 a las 13h en el restaurante FONT DE LES PLANES de Vallvidrera, lugar donde él vivió una feliz infancia y adolescencia y donde le gustaba ir muy a menudo, puesto que conserva muchos amigos y familiares en la zona
Vamos a menú, ya os lo pasaremos cuando sepamos exactamente el número de personas que se apunten para que podáis elegir vuestras viandas con antelación
Este es el restaurante:
http://www.fontlesplanes.com/
la estación de ferrocarriles es al lado:
https://goo.gl/maps/zcKkPseiVbQgrcS57
y si se viene en coche, estas son las indicaciones:
https://www.google.com/search?client=ubuntu&channel=fs&q=la+font+de+les+planes&ie=utf-8&oe=utf-8#
Una vez nos hayamos divertido en su presencia, las personas que nos quieran acompañar vendrán al bosc de les cendres en el cementerio de Collserola para el entierro, quien no pueda podrá tomar el ferrocarril de vuelta a Barcelona sobre las 17h, hora en la que daremos por finalizada la celebración
Sólo reservaremos mesa para las personas que nos confirmen su asistencia, como hemos dicho: más adelante os pasaremos el menú
Agnès
679598528
LLISTAT D'ASSISTENTS
Amigues del Joan i de l'Agnès:
Rosa Morera, Cristina Galló i Cristina Garcia
Amics del grup salidas:
Maria Jose i Nico
Amics de la UOC
Montse Garrigós i Ramon
Teresa Seguí i Miquel
Amics Acadèmia Cultura:
Carles Ferrer i Toni Elvira
Fills i nets del Joan
Núria Gallart, Obet Madrid i Judit Robles
Germans del Joan
Laura Cayuela, Toni Gallart i Jordi Gallart Cayuela
