dissabte, 4 de juliol del 2020

Sobreviure't


Hola noia,

Vull que sàpigues que estic bé, que no puc ni sé explicar-te, però que no pateixis, estic bé.

Vull agrair-te tota l'estima que em tens, la dedicació, l'amor, la generositat i el respecte tant absolut que m'has tingut sempre.

Ja saps que el nostre temps ha estat un premi en aquests 20 anys regalats meus.

Confia en mi i treu-te del cap d'una vegada que t'he deixat sola, estic amb tu.
T'ho vaig dir abans de morir: "per poc que pugui no et deixaré mai" i t'he demostrat amb la meva lluita per sobreviure ho important que ets per a mi.

Recorda els moments i tingues present que ets la meva dona i que vull el millor per a tu. Gaudeix de la vida i sigues feliç.
Confia en mi i sàpigues que t'ajudaré i acolliré sempre

Amorsitu cuida't i no tinguis pressa, que el temps és absolutament relatiu i jo també pateixo per tu

T'estimo.

Joan


Hola amorsitu,

Vull que sàpigues que estic bé, que no puc ni comptar les llàgrimes que estic vessant des que et vas posar tant malalt, però que estic bé.

Vull agrair-te tota l'estima que em tens, la dedicació, l'amor, la generositat i el respecte tant absolut que m'has tingut sempre.

Recordo els moments i sé que han estat un premi. Viuré l'eternitat pensant en com hauria estat si ens haguéssim conegut amb més vida per davant. Si hi ha reencarnacions et recordo el que et vaig demanar quan te'n anaves: ara busque'm tu també collons.

T'intueixo aquí i parlo amb tu, però se'm fa difícil gestionar el temps, busco companyia i no sempre la tinc. Tot i això ja saps que jo no m'avorreixo i sempre tinc idees, com ara aquesta d'escriure't en un bloc.

No podré dir-te mai adéu, per tant aquí em tens encara amb la mà estesa i els braços oberts, com sempre.

Dir-te que no tinc presa, però tampoc pausa. No vull sobreviure ni a la teva, ni molt menys a la meva memòria, per aquest motiu no m'estic cuidant com a tu t'agradaria.

Em vaig comprar unes copes molt xules per a fer còctels. Anaven amb una ampolla de ginebra i em vaig fer un gintònic per brindar pel temps perdut del mar de llàgrimes que estic vivint, com et vaig dir l'altre dia.
El cas, que les copes son mida peixera i la meva tolerància al alcohol mida didalet de brodar,  ja saps com vaig acabar: dormint al terra de l'habitació incapaç de pujar al llit en tota la nit. No pateixis, no em tornarà a passar.

No deixaré d'escriure't i parlar-te mai amorsitu. T'estimo

Agnès







Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada