LA IMPORTÀNCIA DEL SOMRIURE

 

Tornem a l'escola i es parla de la "nova normalitat" com si l'antiga o la nova "normalitat" fos un ideal a assolir

Doncs jo, com en Raimon, dic No,  la "normalitat" no és cap ideal i cap sistema és prou bo per a no voler canviar-lo. 

Potser ja no soc d'eixe mon i per aquest motiu em jubilo, com si me'n anés corren per la porta del darrere.

Potser no he estat mai ni una gran mestra ni prou professional com per a que ningú em fes prou confiança en càrrecs que em podien haver ajudat a canviar alguna cosa del sistema dins del sistema, però puc assegurar-me a mi mateixa que he gaudit de la meva feina, de la companyia dels meus companys i alumnes. He rigut fins a fer-me mal les costelles, m'he enrabiat i relaxat, he plorat  fins assecar-se'm els ulls, he cantat i ballat, he dibuixat i pintat, he fet teatre i massatges... en definitiva ha estat una vida professional que posada a la balança puc dir que molt feliç

I això és tot, això és tot amics, és el que m'ha sortit.

Els meus alumnes potser em recordin o no, tant és, ens ho hem passat bé crec... i si educar comporta gaudir, tot i que sembla que ara ningú ho recordi... doncs més o menys ho he fet bé

Tancant la porta de la meva vida professional us deixo un petit i potser insignificant descobriment , el de la sopa d'all: escoltem als alumnes, cap teoria ens ajuda més que aquesta pràctica

Ni competències ni capacitats ni conceptes procedimentals ni sum sum corda, escoltem als alumnes i les seves necessitats de gaudi

Hores tancats en edificis fent tasques poc motivadores, per molt que es plantegin com a reptes... no ens fan somriure

Ara podríem canviar, amb la covid es podrien arranjar tema horaris: les hores de classe son temps i el temps té qualitat, busquem temps educatiu de qualitat, per que la qualitat educativa no té sentit si no es contemplen els temps ni els ritmes dels alumnes, ara podríem tenir en compte els temps i si no podem reduir ràtios establim torns i donem temps de qualitat per tongades, els mestres amb el seu horari i els alumnes el seu, que sembla que ningú sap que és diferent

I crec que no m'equivoco, doncs quan recordo com i quan han aprés més els meus alumnes, estic seguríssima que ha estat quan he vist ulls brillants i amplis somriures.