Hola,
aquí em teniu per als que em dèieu que no sabíeu com trobar-me al face.
Com ja us he dit abans: una bona amiga m'ha aconsellat que escrigui per superar la pèrdua del Joan, que no la superaré, ja ho estic veient, però al menys se'm passarà una mica aquesta angoixa que no em deixa dormir ni respirar.
Fins que no arribi el dia en que pugui jo també tocar el dos... per aquí em tindreu explicant xorrades, doncs sembla que si que em va prou bé.
Repetint-me per a que vèieu ho pesada que soc: "No em llegiu si em faig pesada"
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada