Per la presència del foc,
Per la inspiració de l'aire,
Per les virtuts de l'aigua,
Invoco els meus guardians, ancestres, fades, bruixes, dimonis i àngels per a que ens protegeixin de qualsevol força que ens vulgui fer mal.
Obro les meves ales, les blanques per protegir-nos i les negres per defensar-nos."
Realment he estat una dona afortunada.
Des de petita sabia com seria el pare dels meus fills, fins i tot sabia com era la seva cara, moreno, d'ulls i cabells molt negres.
Però el dia que em vaig casar em vaig adonar que m'havia equivocat.
Vaig veure un altre cara.
Ho recordo perfectament, entrant a l'habitació de l'hotel on passaria la meva primera nit de noces vaig visualitzar la imatge d'un home que no era el meu marit. Era aquesta foto
El meu matrimoni es basava en la bellesa i la procreació i quan vaig tenir els fills que havia de tenir, que també vaig somiar-los tal qual serien, em va dir que havia trobat l'amor de la seva vida.
Gilipolles, em sentia totalment idiota, doncs per mantenir-me fidel vaig dibuixar pantalles d'indiferència a altres persones, algú que vaig deixar amb la mà estesa, una mà que semblava desar tones de tendresa.
Tot i amb això la vida em va premiar i el de la foto i jo visquérem l'amor incondicional tot el temps que es va poder. La família, els amics d'aquella altre vida com somiada se m'aparegueren sorpressivament,
Sé que no va venir la meva nena i hauria d'haver existit.
Ara espero tendresa i companyia, que tinc, amb els meus fills, amb el meu net, amb les amigues, amb el Dani i la Núria.
Potser m'arribi la mort tot esperant aquella altre cosa que se'n va endur el Joan, llavors sé que em vindrà a buscar.
Realment soc una dona afortunada.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada