"Desconnexió"

Des de sempre estels, 

un, dos, tres... Orió, 

sense resposta. 

 Sé que esperes 

pel camí de memòria, 

deserta dissort!

 tan tendre i fràgil 

com la història d'un amor 

que encara dorm 

 i me n'adono, 

per la maleta buida, 

que no hi ha sortida.

4 anys

Avui fa 4 anys varem sortir corrents cap a la Vall d'Hebron. Així començava l'inici de la fi.

Durant els anys que et vaig presentir sabia que seguia un camí paral·lel... literalment ho veia i quan finalment varem poder estar junts, tant poc temps, sols 14 anys, tant condicionat i al principi tant d'amagat, sabia que no era casual com semblava.

Ara estic seguint el meu camí amb un buit a l'ànima, un buit que és la teva meitat que no sé trobar enlloc més que en tu. Ho he provat, poc, si, però ho he provat. He buscat dins les meves intuïcions... amb un ànim merdós, això si, potser per això no ha servit de res.

Estar sola i alhora amb família que et condiciona no és el pitjor que pot passar, ho sé i sé que és el més normal, però si aquesta carta a la memòria fos una carta de desitjos, una ampolla al mar, una instància a la fada blava, li demanaria que si no pot ser la teva companyia, si us plau me'n faci arribar un altre igual.

A l'atenció de qui pertoqui:

La sota signant,

EXPOSA:

Que és una bona persona, a voltes molt, molt ximple, que sempre pensa primer en els altres.

Que està encara desorientada, tot i no parar de buscar sortides ocupacionals divertides i motivadores.

Que no vol ser indispensable, que vol salut, autonomia i alegria per als seus.

Per la qual cosa

DEMANA:

Que la cuidin també de tant en tant, que es diverteixin i l'estimin com sentia que es divertia, valorava i estimava el Joan.

I PER A QUE AIXÍ CONSTI,

signa i data aquesta instància a 1 de gener del 2024

"En la seva camisa"

 

És tant bonica, és com un raig de sol.

És tant preciosa, fa brillar el sol quan vol.

No tinc paraules, és com un angelet

quina fortuna que hem tingut, no ho podrà superar ningú.

És tant bonica tota amor.

És tant bonica, dona sentit al món

i quan et mira, brollen les emocions

i és que no ens pot sortir millor:

hem guanyat aquest joc de dos!

És tant bonica tota amor.

El meu fill Martí, quan va marxar en Joan, es va posar la seva camisa i li va dedicar aquest vídeo. Ara veig la lletra en català i me'n adono del que em volia dir. És tant maco, és tant maco viure i seguir al seu costat.

AINISE, AINÍS

 M'he sorprès avui cantant-li al Samuel una cançoneta que em matxacava quan era petita: "Tres hojitas" la del Inés, Inés, Inesita , Inés.

Dic que em matxacava per que a casa jo era la Inesita ( encara ho soc per la meva família extensa doncs ma mare era la Inés, tot i que em vaig passar a l'Agnès als 14 anys, amb la sana intenció de perdre l'Ita de vista, encara em veig als whapssaps familiars com a tal)- Curiosament era el sector Vila qui em cantava aquesta cançó insistentment.
En teoria és una cançó infantil, però ja de petita no m'encaixava sense saber el motiu. De jove em va arribar la versió de guerra i vaig poder entendre-la una mica més,

  https://www.antiwarsongs.org/canzone.php?id=51164

realment l'esperit d'aquesta cançó trista... encaixava molt millor

Busco al google l'origen i sorprenentment per al MEC és asturiana, però la reivindiquen gairebé totes les comunitats, excepte Catalunya.

Versions infantils xorres hi ha unes poques, la versió de l'Elena Walsh és de les mes bones: https://www.cancioneros.com/nc/9624/0/tres-hojitas-popular-espanola

d'escala menor ascendent, recorda una cantiga medieval sefardi i analitzant la lletra que ens ha arribat com "infantil" trobem 3 metàfores sobre les edats de la vida: 3 hojitas, dábales el aire i arbolito verde secó la rama

I aquí la joia de la corona: un grup que estudia els origens del flamenc la reivindica i canta en una meravellosa versió:

https://youtu.be/Ioyu04RfrH0
Diu Ainise, ainís.... que en àrab antic diuen que era "mare o senyora" i que dona sentit a la cançó.

"TIRA LA LIRA"

    Diuen que l'amor no és un sentiment, sembla ser que és una acció, una acció definida en base a la recerca d'un sentit vital. 
    Es veu que en realitat no és sacrifici, tot i que al final resulta que t'hi deixes la vida.  

    Hi ha una gama amplia de tipologies dins del verb estimar. Totes i cadascuna d'aquestes poden causar dolor, alegria, preocupació, goig, incertesa, o dit d'un altre manera, varietats emocionals de rang variable.

    D'altra banda, per a que sigui funcional  és molt important comptar amb un epicentre saludable. Quan l'epicentre no ets tu... qualsevol petita errada pot desequilibrar-lo sense remei possible per part teva. Per la qual cosa he decidit prendre'm en serio.

    Dicen que el amor no es un sentimiento, parece ser que es una acción, una acción definida en base a la búsqueda de un sentido vital. 
    Se ve que en realidad no es sacrificio, aunque al final resulta que te dejas la vida.  

    Hay una gama amplia de tipologías dentro del verbo amar. Todas y cada una de ellas pueden causar dolor, alegría, preocupación, gozo, incertidumbre, o dicho de otro modo, variedades emocionales de rango variable.

    Por otro lado, para que sea funcional, es muy importante contar con un epicentro saludable. Cuando el epicentro no eres tú cualquier pequeño error puede desequilibrarlo sin remedio posible por tu parte. Por lo que he decidido tomarme en serio.

 TIRA LA LIRA 

Avui toca rosa al plat

Guarnida amb un bon grapat de lletres negres

No sempre està un inspirat

Èspremo el cervell: dues pedres

Sense punxes va la rosa i fulles tendres

Joan

 

 

"la lluna, la pruna"

"Ningú la vol"

La lluna la pruna,

senyora de dol,

s'amaga en un cove 

i ningú la vol.

No li veus la galta i no li veus el cul

ni li veus la cara quan et pica l'ull.

Treu el nas un dia,

a poc a poc sortint

fins que ben rodona

va i ensenya el pit.

I allà penjada des d'aquell racó

no saps com et mira plena d'il·lusió.

S'emmiralla xopa,

nua en un bassal,

mentre menja sopa

i les va pensant.

Somnia en els núvols que t'adonaràs

de la llum tan blanca que ella pot donar.

Cabellera blanca,

tota d'estels grocs,

a poc a poc s'amaga

mentre et quedes fosc.

No li veus la galta i no li veus el cul

ni li veus la cara quan et pica l'ull.

                                                L'Agnès d'abans de l'estiu.

Et necessito

 

Et necessito 

com a la llum del sol

en aquest fred hivern

per donar-me el teu calor.

com vols que t'oblidi?

Si el teu nom està dins l'aire

i bufa entre els meus records 

i ja se que no ets lliure

i jo no dec re tindre't

a la  memòria

i així és com contemplo

la turmenta dels  turments

i així i tot, jo t'espero

Et necessito 

com a la llum del sol

Els teus ulls son l'abisme 

on mor la meva raó,

com vols que t'oblidi?

Et necessito