"Ningú la vol"
La lluna la pruna,
senyora de dol,
s'amaga en un cove
i ningú la vol.
No li veus la galta i no li veus el cul
ni li veus la cara quan et pica l'ull.
Treu el nas un dia,
a poc a poc sortint
fins que ben rodona
va i ensenya el pit.
I allà penjada des d'aquell racó
no saps com et mira plena d'il·lusió.
S'emmiralla xopa,
nua en un bassal,
mentre menja sopa
i les va pensant.
Somnia en els núvols que t'adonaràs
de la llum tan blanca que ella pot donar.
Cabellera blanca,
tota d'estels grocs,
a poc a poc s'amaga
mentre et quedes fosc.
No li veus la galta i no li veus el cul
ni li veus la cara quan et pica l'ull.
L'Agnès d'abans de l'estiu.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada