EL DIA QUE VAIG MORIR
Els últims passos van ser ben estranys. Volia anar endavant i alguna cosa em retenia. Vaig decidir caminar d'esquenes, amb un mirallet a mode de retrovisor.
Així tot el dia
i més dies.
Llavors en el mirallet vaig veure que el cabell se m'enfosquia i a la cara, la pell em brillava com feia anys.
Realment caminava marxa enrere, marxa enrere en el temps, lentament em moria.
Si tu no estàs aquí
no sé que faig estimant-te
però que bonic seria sentir-te encara
enterraré el meu cor i faré el que pugui,
seré de goma
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada