La fila de la caca.

Ets un petit os, Willie Wonder.

 

 Estàs acostumat a anar amunt i avall dins d'una maleta, però tens altres joguines amigues, un cuc petit i una abella amb barret. 

Vas a escola amb la teva bata i la teva motxilla antiga.

Menges en el teu plat, amb cullera de fusta, unes petites boletes cilíndriques que cagaràs al teu orinal gairebé automàticament. Menys mal que  també portes a sobre el teu paper de WC i unes petites instruccions il·lustrades de com netejar-te el culet.

 

Et fèiem servir a l'escola per treballar els hàbits d'autonomia personal, l'hora de fer caca i rentar-se molt bé el culet i les mans després.

Has viscut moltes aventures des de la teva gibrelleta eterna, t'hem fet viatjar fins i tot dins de la teva motxilla, per terra, mar i aire. Has cantat i ballat mil cançons.

Però sobretot sobretot, has explicat el conte del "Pere Boig i la Marieta Sàvia", un conte de l'Empordà, concretament de Púbol, que a casa ens explicava la tieta Lola quan volia fer-nos petar de riure. I això he fet jo mil vegades amb els nens i nenes que han estat amb mi a la fila de la caca: repetir el conte de la tieta Lola, una trista història d'uns germanets orfes. 

"Això era i no era una història verdadera, que si potser no és veritat, us dic que està ben explicat. Vet aquí que una vegada, quan els ocells parlaven i les pedres caminaven, hi havia dos germanets que vivien en una caseta. Estaven sols, doncs feia molt poc que se'ls va morir el pare i la mare.

Un dia, es presentà l'amo de la casa on vivien i els va dir:

- Bé, ja sé que esteu solets, però haureu d'anar pensant en com hem pagareu la caseta

- Ai som uns pobrets orfes i no tenim diners, no podem, podem.... - 

deien plorant en Pere i la Marieta, fins que l'amo se'n anava tot dient:

- està bé, està bé, però penseu que quan torni a venir, m'haureu de pagar si o si.

Un cop solets a casa no paraven de pensar en què farien i com ho farien per poder pagar la caseta.

- Ai Pere, què farem?

- No ho sé pas Marieta

I així dia rere dia fins que la Marieta va dir:

- Ja està Pere, mira, jo duré a la fira el porc i amb el que ens donin pagarem el deute de la casa per un temps, mentre, tu vigila als pollets i els dons de menjar per a que es facin galls i gallines i ponguin ous. Aquests ous els durem a vendre al mercat i així pagarem la caseta.

- Oh, Marieta que ets llesta i sàvia, ves, ves tranquil·la al mercat que jo m'encarrego dels pollets.

I la Marieta amb el porc que se'n va cap al mercat tot pensant que tot els sortirà bé.

Quan a mig camí el porc que arrenca a córrer i la Marieta vinga cridar, vinga cridar, vine, vine i el porquet ni cas. 

- Oh, no, mare meva, menys mal que encara tenim els pollets- pensava la Marieta tota esverada. Així que la Marieta tornà a casa, va anar a buscar directament al Pere:

- Pere, mira què m'ha passat, el porquet se m'ha escapat abans d'arribar al mercat, ai quin ensurt, menys mal que tenim els pollets.

- Si, si,  Marieta, no et preocupis que tinc els pollets tots penjats de l'arbre i no se'ns escaparan, no et preocupis, no et preocupis,

- però que dius Pere? on son els pollets? on son els pollets?

i efectivament tots els pollets estaven ben ofegadets penjats de l'arbre...i no van tenir ni temps de pensar en res més, doncs en aquell moment l'amo de la casa picava la porta:

- nens? nens? nens? vinc a cobrar la caseta.

- Ai miri, que no podem, que no podem..

- res, res, hem dit que adéu i adéu serà,

- però és què....però és què....

- res,res, res, hem dit que adéu i adéu serà i així ha de ser, però com que soc bona persona us deixo endur-vos una cosa.

- Ja està- va dir en Pere- ja ho tinc- i va sortir amb la porta.

- La porta? però la porta? per a què volem la porta?- va cridar la Marieta espantada...

- doncs perquè sempre ens semblarà que estem a casa, quan ens enyorem, tu piques la porta,  fas toc, toc i jo dic:  qui ha? i serà com si entres a casa!! has vist quina idea, has vist quina idea?? 

- no Pere, no, no hi haurà casa. Hi haurà una porta que haurem d'arrossegar amunt i avall!!

- res, res, això heu triat, això us endueu.

I així fou com se'n van anar en Pere Boig i la Marieta Sàvia, patrip patrap, patrip patrap, cap el bosc carregats amb una porta.

De nit i fosc, tot els feia por, així que van pujar dalt d'un arbre, Marieta, Pere i porta.

- Pica la porta Marieta, fas toc, toc, jo dic: qui hi ha? i se'ns passa la por, ja veuràs, ja veuràs.

- Ai Pere, què pesat...a veure: toc, toc-

Però no els va donar temps de dir ni piu, per que es van sentir uns cavalls al galop, cloc, cloc, cloc, cloc... hiiiii, cloc, cloc, cloc...... haaaaa, que van anar a parar sota l'arbre del Pere i la Marieta.

- Aquí mateix- va dir un bandoler mentre baixava del cavall- hem trigat, però val la pena, ara farem recompte i ens ho repartirem tot.

- Molt bé Serrallonga, farem nit sota aquest arbre.

Era en Serrallonga i els seus bandolers que anaven a repartir-se els diners d'un botí....mentre dalt de l'arbre, la Marieta li deia al Pere:

- Pere, ben calladets ben calladets i no ens veuran els bandolers, demà a primera hora baixem i ens anem corrents, cames ajudeu-me.

-Si Marieta, ben quiets i calladets-

Vet aquí que els bandolers es preparaven per comptar els diners...i en Pere comença...

- Marieta, Marieta... 

- Calla Pere, calla...

- Marieta, Marieta...

- Què vols? ais que pesat 

- tinc pipi...

- no Pere no, no et pixis que mullaràs als lladres i miraran amunt i ens enxamparan.

- Marieta, tinc pipi...

- no Pere no, no et pixis que mullaràs als lladres i miraran amunt i ens enxamparan.

- ai Marieta que em pixo, que em pixo!

- Pere, calla, calla, que ens sentiran.. fes pipi però de gota en gota i esperem tenir sort.

Els bandolers que comencen a comptar:

-1, plim, 2, plim.... ui sembla que cauen gotes, vol ploure! mira, vol ploure.

i així en Pere va fer pipí i els bandolers no es van adonar de res.

- uf!!! menys mal Pere, ara ja para, eh?

- si, si, ja està, que tranquil·let m'he queda, ara ja ben quiets i calladets...

Però al cap d'una estona... en Pere que hi torna:

- Marieta..

- Marieta, Marieta... 

- Calla Pere, calla...

- Marieta, Marieta...

- Què vols? ais que pesat

- Tinc caca.

- No Pere no, no et caguis que tacaràs als lladres i miraran amunt i ens enxamparan.

- Marieta, em cago.

- No Pere no, no et caguis que tacaràs als lladres i miraran amunt i ens enxamparan.

- ai Marieta que em cago, que em cago!

- Pere, calla, calla, que ens sentiran.. fes caca però de gota en gota, igual que abans i esperem tenir sort.

- 3, txof, 4, txof... ui, abans ha caigut aigua i ara cau.. XOCOLATA, ummmmm, que bona! que bona, cau xocolata.

i així en Pere va fer caca i els bandolers no es van adonar de res.

- uf!!! menys mal Pere, ara ja para, eh?

- si, si, ja està, que tranquil·let m'he queda, ara ja ben quiets i calladets...

Però al cap d'una estona... la Marieta que comença:

- Pere, Pere, t'estàs dormint.. no t'adormis Pere, que se't caurà la porta i ja si que ens veuran els lladres.

- No Marieta no, no m'adormo, no m'adormo.... zzzz! ggggg! zzzz!

i de cop i volta: PATAXAF! va i se li cau la porta.... i els bandolers, que no podien creure el que passava, van cridar:

- Primer, ha caigut aigua, després, xocolata.....  ara se'ns cau el cel a sobre, correm!,correm! i sense pensar-ho ni una mica, en plena nit i molt fosc, els bandolers van sortir corrents deixant cavalls i diners allà mateix.

En Pere i la Marieta no van tenir més que baixar, recollir els diners i marxar molt lluny, molt lluny, amb els cavalls.... 

i mai més els van faltar els diners.

I això era i no era una història verdadera, que si potser no és veritat, us dic que ha estat ben explicat i conte contat, ja s'ha acabat, darrere la porta hi ha un fus, amén Jesús."

-