Em demanen una selecció del dietari. A veure què:
7 d’agost de 2020
Vacances sense el Joan
Vaig a fer de bruixa per les muntanyes: Set dies a Ossera, set dies en un entorn preciós i aïllat. Vint habitants i per no haver, no hi ha ni pa, sols productes «de la terra» que són més de turista que altre cosa. Jo i el meu gos Blues a cal Tomàs, un apartament rural del Pierre i la Suzette, de l’herbolari on he fet el curs de plantes medicinals, un curs que no he pogut acabar.
La primera «en la frente» que diuen els castellans, anul·lació del curs de cosmètica natural per falta d’alumnat, a canvi em fan un taller de xampús, on el Blues pot estar present doncs es realitza al pati de l’herbolari. El que no sap Suzette és que en Blues és un afanat rastrejador de pedres i en un moment li escava l’hortet botànic. Acabem el taller per petaneres, en Blues lligat i jo profundament odiada.
Segon dia, trenco la
mampara del bany. Aviso, i em diu Suzette que val molt diners, no
sabem si ho cobrirà l'asseguradora. Menys mal que no m’he fet mal,
però noto males vibres. Les noto.
Tercer dia, arriben les meves amigues de visita. Tot perfecte, però s’utilitza una manta de l’armari per a que el Blues deixi lliure el sofà, cosa que fa a mitges doncs acaba dormint sobre les cames de les convidades, cosa que no tindria importància si el Blues fos un canitxe, però en un gos de més de 30 Kg la cosa no és tant "guais". Pobres, son sofertes i no es queixen, m'estimen molt.
Seguim en solitari, primer dia de curs de plantes medicinals: ens presentem, riem, en Blues lligat a l’entrada, noto que la Suzette no em passa els productes per a fer les pastetes, tranquil·la, no té importància.
Últim dia del curs , anem al recorregut botànic, sembla que les meves preguntes i comentaris enerven, callo. De tornada passem per un prat on hi ha un cavall, hem de passar pel seu costat i lamentablement entro en pànic doncs el cavall vol la bossa dels francfurts del Blues, m’acaba ajudant Suzette i el cavall li fot un cop al cap. Suzette m’odia obertament i jo sento una vergonya brutal. No puc acabar el curs i m’amago a l’apartament fins el dia de la partida.
Em pregunten si hem fet servir la roba extra del armari i la resposta lamentablement és si, una manta ha anat pel terra. Noto el pes de la dissort, ara hauran de rentar-ho tot.
He clausurat un poble. Amb el Joan presumíem de tancar bars on anàvem a fer cafès. Ho acabo de millorar, ara el Blues i jo clausurem poblacions senceres, reduïdes, però senceres. El 21, 22 i 23 anem a l’Estartit amb unes altres amigues
11 d’octubre del 2020
Hola Joan,
vull que sàpigues que estic bé, que no puc ni comptar les llàgrimes que estic vessant des que et vas posar tant malalt, però estic bé.
Recordo els moments i sé que han estat un privilegi. Viuré l'eternitat pensant en com hauria estat si ens haguéssim conegut amb més vida per davant. Si és cert això de les reencarnacions et recordo el que et vaig demanar quan te'n anaves, ara busque'm tu també collons.
T'intueixo aquí i parlo amb tu, però se'm fa difícil gestionar el temps, busco companyia i no sempre la trobo. Tot i això ja saps que jo no m'avorreixo i sempre tinc idees, com ara aquesta d'escriure't en un bloc.
No podré dir-te mai adéu, per tant aquí em tens encara amb la mà estesa i els braços oberts, com sempre.
Em vaig comprar unes copes molt maques per a fer còctels. Anaven amb una ampolla de ginebra i em vaig fer un gintònic per brindar pel temps perdut del mar de llàgrimes que estic vivint, com et vaig dir l'altre dia. El cas, que les copes son mida peixera i la meva tolerància al alcohol mida didalet de brodar, ja saps com vaig acabar, dormint al terra de l'habitació incapaç de pujar al llit en tota la nit. No pateixis, no em tornarà a passar.
No deixaré d'escriure't i parlar-te mai «amorsitu». T'estimo.
28 de novembre del 2020
Hola Joan,
1.- Les nostres
dones properes se’ns estan cuidant i aprimant, males bèsties.
Repte: aprimar-me en serio. T’aniré explicant els meus avanços o
retrocessos.
2.- Tema moto, avui estudiaré el tema 2, que no avanço, quin rotllo.
3.- Perfums, tinc un perfum esotèric d'alta resolució, fabricat per mi, que crec acabaré convertint en neteja terres. Se m'ha caigut i ha quedat el local super brillant, perfumat i amb unes vibracions de pm. Com que soc animalot de mena, en tinc uns 10 litres, puc fer-ho.
29 de novembre del 2020
Hola Joan,
1.- dia 1 de règim, tot anava bé fins el risotto que m'ha fet el Martí per dinar, espectacular. Diu que no cuina bé. Menys mal, d'altre forma no entraria per la porta. Haurà penjat la foto al seu Instagram, segur. Jo no te l’ensenyo per que em mataries.
Berenar 0. Un bocí de xocolata (o mitja tauleta) i dos cafès compten?
Sopar, ara baixaré a veure si el iogurt i jo plorem junts o acabem malament i definitivament caic amb els cereals que em va dur de la feina l'individu que no vol ser cuiner.
3.- Ara començaré amb la lliçó 2 de la moto, que no avanço, quin rotllo.
13 de desembre del 2020
Hola Joan,
1.- Estat del règim:
definitivament abandonat. Demà començo.
2.- He fet 50 ampolletes del meu perfum com a regal per als treballadors de la llar d’avis de la mare, els meus fills em pregunten que si m’han fet algun mal els pobres. Jo trobo que fa una olor exquisida i a sobre t’alinea tots els xacres. Espero que els agradi.
Arrel d'una conversa amb la Montse, ara estic creant-li una
crema exfoliant per a talons, li he posat sucre, sabó
ratllat, crema de Karité, oli d'alvocat i sofre, va bé, a veure que li sembla.
3.- No sé si és el confinament, la jubilació, el teu viatge, l’estat d’alarma, les mesures covid o el meu talent Asperger, però noto l’animadversió de la gent. Tothom em renya. Serà que no me’n adono de les senyalitzacions fins que ja l’he cagat.
4.- Ara quan acabi aquesta PAC començo amb la lliçó 2 de la moto, que no avanço, quin rotllo.
5.- M’han escrit de la UOC si vull contestar unes preguntes per una entrevista, segur em voldran fer el carnet de fidelitat després de tants anys.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada