PAC9 XARXES SOCIALS

 

Text inicial en una imatge XARXA INSTAGRAM, variacions sobre el fet d’estar vivint una situació de dol (a l’andana) i les preguntes (tarot).

Textos de promoció (son fragments del dietari)

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Visc en una andana i em sento fora de lloc constantment.
Provo de trobar sentit als meus dies mentre passa el temps i arriba el meu tren. Ara busco respostes, on mai preguntava.

 

 

El meu plor és un riu que inunda el llit, la casa i el carrer, si pogués sortir al carrer. 

Ballem, doncs avui som les cendres d'un foc.

 

 

 

Obrir el pit i treure l'ànima, una putada descriure l'amor, però res està perdut, jo segueixo aquí, oferint el meu cor i totes les llimones del pati.

Brindo per l'atzar i  pel destí. Brindo pels dies regalats. Brindo per la inconsciència que ens fa invencibles.

La mort no és morir-se, és no reconèixer la capacitat de ser feliç i ofegar-se en les absències, la mort és la mort de l'altre.

PAC8 DIETARI

Em demanen una selecció del dietari. A veure què:

7 d’agost de 2020

Vacances sense el Joan

Vaig a fer de bruixa per les muntanyes: Set dies a Ossera, set dies en un entorn preciós i aïllat. Vint habitants i per no haver, no hi ha ni pa, sols productes «de la terra» que són més de turista que altre cosa. Jo i el meu gos Blues a cal Tomàs, un apartament rural del Pierre i la Suzette, de l’herbolari on he fet el curs de plantes medicinals, un curs que no he pogut acabar.

La primera «en la frente» que diuen els castellans, anul·lació del curs de cosmètica natural per falta d’alumnat, a canvi em fan un taller de xampús, on el Blues pot estar present doncs es realitza al pati de l’herbolari. El que no sap Suzette és que en Blues és un afanat rastrejador de pedres i en un moment li escava l’hortet botànic. Acabem el taller per petaneres, en Blues lligat i jo profundament odiada.

Segon dia, trenco la mampara del bany. Aviso, i em diu Suzette que val molt diners, no sabem si ho cobrirà l'asseguradora. Menys mal que no m’he fet mal, però noto males vibres. Les noto.

Tercer dia, arriben les meves amigues de visita. Tot perfecte, però s’utilitza una manta de l’armari per a que el Blues deixi lliure el sofà, cosa que fa a mitges doncs acaba dormint sobre les cames de les convidades, cosa que no tindria importància si el Blues fos un canitxe, però en un gos de més de 30 Kg la cosa no és tant "guais". Pobres, son sofertes i no es queixen, m'estimen molt.

Seguim en solitari, primer dia de curs de plantes medicinals: ens presentem, riem, en Blues lligat a l’entrada, noto que la Suzette no em passa els productes per a fer les pastetes, tranquil·la, no té importància.

Últim dia del curs , anem al recorregut botànic, sembla que les meves preguntes i comentaris enerven, callo. De tornada passem per un prat on hi ha un cavall, hem de passar pel seu costat i lamentablement entro en pànic doncs el cavall vol la bossa dels francfurts del Blues, m’acaba ajudant Suzette i el cavall li fot un cop al cap. Suzette m’odia obertament i jo sento una vergonya brutal. No puc acabar el curs i m’amago a l’apartament fins el dia de la partida.

Em pregunten si hem fet servir la roba extra del armari i la resposta lamentablement és si, una manta ha anat pel terra. Noto el pes de la dissort, ara hauran de rentar-ho tot.

He clausurat un poble. Amb el Joan presumíem de tancar bars on anàvem a fer cafès. Ho acabo de millorar, ara el Blues i jo clausurem poblacions senceres, reduïdes, però senceres. El 21, 22 i 23 anem a l’Estartit amb unes altres amigues

 

 

 

11 d’octubre del 2020

Hola Joan,

vull que sàpigues que estic bé, que no puc ni comptar les llàgrimes que estic vessant des que et vas posar tant malalt, però estic bé.

Vull agrair-te tota l'estima que em tenies, la dedicació, l'amor, la generositat i el respecte tant absolut que m'has tingut sempre.

Recordo els moments i sé que han estat un privilegi. Viuré l'eternitat pensant en com hauria estat si ens haguéssim conegut amb més vida per davant. Si és cert això de les reencarnacions et recordo el que et vaig demanar quan te'n anaves, ara busque'm tu també collons.

T'intueixo aquí i parlo amb tu, però se'm fa difícil gestionar el temps, busco companyia i no sempre la trobo. Tot i això ja saps que jo no m'avorreixo i sempre tinc idees, com ara aquesta d'escriure't en un bloc.

No podré dir-te mai adéu, per tant aquí em tens encara amb la mà estesa i els braços oberts, com sempre.

Dir-te que no tinc presa, però tampoc pausa. No vull sobreviure ni a la teva, ni molt menys a la meva memòria, per aquest motiu no m'estic cuidant com a tu t'agradaria. Trobo a faltar tant anar en moto amb tu que he decidit treure’m el carnet, ja m’he matriculat a l’autoescola «Gaspart» del costat del local.

Em vaig comprar unes copes molt maques per a fer còctels. Anaven amb una ampolla de ginebra i em vaig fer un gintònic per brindar pel temps perdut del mar de llàgrimes que estic vivint, com et vaig dir l'altre dia. El cas, que les copes son mida peixera i la meva tolerància al alcohol mida didalet de brodar, ja saps com vaig acabar, dormint al terra de l'habitació incapaç de pujar al llit en tota la nit. No pateixis, no em tornarà a passar.

No deixaré d'escriure't i parlar-te mai «amorsitu». T'estimo.

28 de novembre del 2020

Hola Joan,

1.- Les nostres dones properes se’ns estan cuidant i aprimant, males bèsties. Repte: aprimar-me en serio. T’aniré explicant els meus avanços o retrocessos.

2.- Tema moto, avui estudiaré el tema 2, que no avanço, quin rotllo.

3.- Perfums, tinc un perfum esotèric d'alta resolució, fabricat per mi, que crec acabaré convertint en neteja terres. Se m'ha caigut i ha quedat el local super brillant, perfumat i amb unes vibracions de pm. Com que soc animalot de mena, en tinc uns 10 litres, puc fer-ho.

29 de novembre del 2020

Hola Joan,

1.- dia 1 de règim, tot anava bé fins el risotto que m'ha fet el Martí per dinar, espectacular. Diu que no cuina bé. Menys mal, d'altre forma no entraria per la porta. Haurà penjat la foto al seu Instagram, segur. Jo no te l’ensenyo per que em mataries.

Berenar 0. Un bocí de xocolata (o mitja tauleta) i dos cafès compten?

Sopar, ara baixaré a veure si el iogurt i jo plorem junts o acabem malament i definitivament caic amb els cereals que em va dur de la feina l'individu que no vol ser cuiner.

 

2.- He provat d'afegir bicarbonat i vinagre al perfum esotèric inventat per mi. Bé, tot i que m'ha saltat a la cara una primera entrega. Un petit ensurt que no m'ha tirat enrere, hauré d'afegir menys quantitat de bicarbonat a la barreja. Ara, la cuina i la pica han quedat que hauria de fer com el Martí i compartir una foto a l’instagram i a sobre amb unes vibres... que es noten, es noten.

3.- Ara començaré amb la lliçó 2 de la moto, que no avanço, quin rotllo.

 

 

 

 

13 de desembre del 2020

Hola Joan,

1.- Estat del règim: definitivament abandonat. Demà començo.

2.- He fet 50 ampolletes del meu perfum com a regal per als treballadors de la llar d’avis de la mare, els meus fills em pregunten que si m’han fet algun mal els pobres. Jo trobo que fa una olor exquisida i a sobre t’alinea tots els xacres. Espero que els agradi.

Arrel d'una conversa amb la Montse, ara estic creant-li una crema exfoliant per a talons, li he posat sucre, sabó ratllat, crema de Karité, oli d'alvocat i sofre, va bé, a veure que li sembla.

3.- No sé si és el confinament, la jubilació, el teu viatge, l’estat d’alarma, les mesures covid o el meu talent Asperger, però noto l’animadversió de la gent. Tothom em renya. Serà que no me’n adono de les senyalitzacions fins que ja l’he cagat.

4.- Ara quan acabi aquesta PAC començo amb la lliçó 2 de la moto, que no avanço, quin rotllo.

5.- M’han escrit de la UOC si vull contestar unes preguntes per una entrevista, segur em voldran fer el carnet de fidelitat després de tants anys.

La fila de la caca.

Ets un petit os, Willie Wonder.

 

 Estàs acostumat a anar amunt i avall dins d'una maleta, però tens altres joguines amigues, un cuc petit i una abella amb barret. 

Vas a escola amb la teva bata i la teva motxilla antiga.

Menges en el teu plat, amb cullera de fusta, unes petites boletes cilíndriques que cagaràs al teu orinal gairebé automàticament. Menys mal que  també portes a sobre el teu paper de WC i unes petites instruccions il·lustrades de com netejar-te el culet.

 

Et fèiem servir a l'escola per treballar els hàbits d'autonomia personal, l'hora de fer caca i rentar-se molt bé el culet i les mans després.

Has viscut moltes aventures des de la teva gibrelleta eterna, t'hem fet viatjar fins i tot dins de la teva motxilla, per terra, mar i aire. Has cantat i ballat mil cançons.

Però sobretot sobretot, has explicat el conte del "Pere Boig i la Marieta Sàvia", un conte de l'Empordà, concretament de Púbol, que a casa ens explicava la tieta Lola quan volia fer-nos petar de riure. I això he fet jo mil vegades amb els nens i nenes que han estat amb mi a la fila de la caca: repetir el conte de la tieta Lola, una trista història d'uns germanets orfes. 

"Això era i no era una història verdadera, que si potser no és veritat, us dic que està ben explicat. Vet aquí que una vegada, quan els ocells parlaven i les pedres caminaven, hi havia dos germanets que vivien en una caseta. Estaven sols, doncs feia molt poc que se'ls va morir el pare i la mare.

Un dia, es presentà l'amo de la casa on vivien i els va dir:

- Bé, ja sé que esteu solets, però haureu d'anar pensant en com hem pagareu la caseta

- Ai som uns pobrets orfes i no tenim diners, no podem, podem.... - 

deien plorant en Pere i la Marieta, fins que l'amo se'n anava tot dient:

- està bé, està bé, però penseu que quan torni a venir, m'haureu de pagar si o si.

Un cop solets a casa no paraven de pensar en què farien i com ho farien per poder pagar la caseta.

- Ai Pere, què farem?

- No ho sé pas Marieta

I així dia rere dia fins que la Marieta va dir:

- Ja està Pere, mira, jo duré a la fira el porc i amb el que ens donin pagarem el deute de la casa per un temps, mentre, tu vigila als pollets i els dons de menjar per a que es facin galls i gallines i ponguin ous. Aquests ous els durem a vendre al mercat i així pagarem la caseta.

- Oh, Marieta que ets llesta i sàvia, ves, ves tranquil·la al mercat que jo m'encarrego dels pollets.

I la Marieta amb el porc que se'n va cap al mercat tot pensant que tot els sortirà bé.

Quan a mig camí el porc que arrenca a córrer i la Marieta vinga cridar, vinga cridar, vine, vine i el porquet ni cas. 

- Oh, no, mare meva, menys mal que encara tenim els pollets- pensava la Marieta tota esverada. Així que la Marieta tornà a casa, va anar a buscar directament al Pere:

- Pere, mira què m'ha passat, el porquet se m'ha escapat abans d'arribar al mercat, ai quin ensurt, menys mal que tenim els pollets.

- Si, si,  Marieta, no et preocupis que tinc els pollets tots penjats de l'arbre i no se'ns escaparan, no et preocupis, no et preocupis,

- però que dius Pere? on son els pollets? on son els pollets?

i efectivament tots els pollets estaven ben ofegadets penjats de l'arbre...i no van tenir ni temps de pensar en res més, doncs en aquell moment l'amo de la casa picava la porta:

- nens? nens? nens? vinc a cobrar la caseta.

- Ai miri, que no podem, que no podem..

- res, res, hem dit que adéu i adéu serà,

- però és què....però és què....

- res,res, res, hem dit que adéu i adéu serà i així ha de ser, però com que soc bona persona us deixo endur-vos una cosa.

- Ja està- va dir en Pere- ja ho tinc- i va sortir amb la porta.

- La porta? però la porta? per a què volem la porta?- va cridar la Marieta espantada...

- doncs perquè sempre ens semblarà que estem a casa, quan ens enyorem, tu piques la porta,  fas toc, toc i jo dic:  qui ha? i serà com si entres a casa!! has vist quina idea, has vist quina idea?? 

- no Pere, no, no hi haurà casa. Hi haurà una porta que haurem d'arrossegar amunt i avall!!

- res, res, això heu triat, això us endueu.

I així fou com se'n van anar en Pere Boig i la Marieta Sàvia, patrip patrap, patrip patrap, cap el bosc carregats amb una porta.

De nit i fosc, tot els feia por, així que van pujar dalt d'un arbre, Marieta, Pere i porta.

- Pica la porta Marieta, fas toc, toc, jo dic: qui hi ha? i se'ns passa la por, ja veuràs, ja veuràs.

- Ai Pere, què pesat...a veure: toc, toc-

Però no els va donar temps de dir ni piu, per que es van sentir uns cavalls al galop, cloc, cloc, cloc, cloc... hiiiii, cloc, cloc, cloc...... haaaaa, que van anar a parar sota l'arbre del Pere i la Marieta.

- Aquí mateix- va dir un bandoler mentre baixava del cavall- hem trigat, però val la pena, ara farem recompte i ens ho repartirem tot.

- Molt bé Serrallonga, farem nit sota aquest arbre.

Era en Serrallonga i els seus bandolers que anaven a repartir-se els diners d'un botí....mentre dalt de l'arbre, la Marieta li deia al Pere:

- Pere, ben calladets ben calladets i no ens veuran els bandolers, demà a primera hora baixem i ens anem corrents, cames ajudeu-me.

-Si Marieta, ben quiets i calladets-

Vet aquí que els bandolers es preparaven per comptar els diners...i en Pere comença...

- Marieta, Marieta... 

- Calla Pere, calla...

- Marieta, Marieta...

- Què vols? ais que pesat 

- tinc pipi...

- no Pere no, no et pixis que mullaràs als lladres i miraran amunt i ens enxamparan.

- Marieta, tinc pipi...

- no Pere no, no et pixis que mullaràs als lladres i miraran amunt i ens enxamparan.

- ai Marieta que em pixo, que em pixo!

- Pere, calla, calla, que ens sentiran.. fes pipi però de gota en gota i esperem tenir sort.

Els bandolers que comencen a comptar:

-1, plim, 2, plim.... ui sembla que cauen gotes, vol ploure! mira, vol ploure.

i així en Pere va fer pipí i els bandolers no es van adonar de res.

- uf!!! menys mal Pere, ara ja para, eh?

- si, si, ja està, que tranquil·let m'he queda, ara ja ben quiets i calladets...

Però al cap d'una estona... en Pere que hi torna:

- Marieta..

- Marieta, Marieta... 

- Calla Pere, calla...

- Marieta, Marieta...

- Què vols? ais que pesat

- Tinc caca.

- No Pere no, no et caguis que tacaràs als lladres i miraran amunt i ens enxamparan.

- Marieta, em cago.

- No Pere no, no et caguis que tacaràs als lladres i miraran amunt i ens enxamparan.

- ai Marieta que em cago, que em cago!

- Pere, calla, calla, que ens sentiran.. fes caca però de gota en gota, igual que abans i esperem tenir sort.

- 3, txof, 4, txof... ui, abans ha caigut aigua i ara cau.. XOCOLATA, ummmmm, que bona! que bona, cau xocolata.

i així en Pere va fer caca i els bandolers no es van adonar de res.

- uf!!! menys mal Pere, ara ja para, eh?

- si, si, ja està, que tranquil·let m'he queda, ara ja ben quiets i calladets...

Però al cap d'una estona... la Marieta que comença:

- Pere, Pere, t'estàs dormint.. no t'adormis Pere, que se't caurà la porta i ja si que ens veuran els lladres.

- No Marieta no, no m'adormo, no m'adormo.... zzzz! ggggg! zzzz!

i de cop i volta: PATAXAF! va i se li cau la porta.... i els bandolers, que no podien creure el que passava, van cridar:

- Primer, ha caigut aigua, després, xocolata.....  ara se'ns cau el cel a sobre, correm!,correm! i sense pensar-ho ni una mica, en plena nit i molt fosc, els bandolers van sortir corrents deixant cavalls i diners allà mateix.

En Pere i la Marieta no van tenir més que baixar, recollir els diners i marxar molt lluny, molt lluny, amb els cavalls.... 

i mai més els van faltar els diners.

I això era i no era una història verdadera, que si potser no és veritat, us dic que ha estat ben explicat i conte contat, ja s'ha acabat, darrere la porta hi ha un fus, amén Jesús."

-

ENTREVISTA A LA UOC

 

La meva vida ha transcorregut entre tauletes i cadiretes d’un pam d’alçada, he estat mestre d’infantil i primària anys i panys. He viscut i gaudit moltes aventures a l’escola que ens varem inventar als vuitanta, que recordo amb tota la nostàlgia d’una mestra que va viure la immersió lingüística, l’escolarització generalitzada del poble gitano i les aules d’acollida a una generació de nou vinguts que avui ja son també mestres a les nostres aules.

La meva formació acadèmica partia d’un inici amb molta empenta en música. Mentre acabava el professional de piano vaig iniciar el Magisteri, que vaig polir amb un Màster en pedagogia musical.

La dedicació a l’escola i els cursos i cursets del SEDEC i  la XTEC durant un temps m’ompliren, fins que es van convertir en bucles. Llavors vaig buscar on fer quelcom més interessant. Allò interessant va ser PSICOPEDAGOGIA a la UOC, oferta que em va arribar a través de la premsa. Quan els mòdems feien melodies de naus interestel·lars i per adjuntar una PAC havies de deixar carregant el PC i anar a fer el sopar, vaig gaudir del millor de mi, potenciat per uns materials de gran qualitat i un professorat immillorable, en PACS i exàmens finals de a tot o res, amb la companyia d’un rector, el sr. Gabriel Ferrater Mora, que ens tractava amb una devoció absoluta.

Em vaig graduar el 2003 i això em va servir per accedir al cos de professors de Cicles Formatius, en concret a la família de Serveis Socio Culturals i a la Comunitat, on he impartit classes per a Tècnics d’Educació Infantil fins que m’he jubilat.

A la UOC he trobat grans companys i grans amics, que a dia d’avui encara m’acompanyen. Fins i tot vaig trobar parella. Lamentablement en Joan Gallart Salinas ens ha deixat aquest fatídic any 2020.

Actualment el que queda de mi està fent un Taller d’Escriptura i gaudint altre cop amb PACS de lectures i pràctiques divertides, buscant retrobar, amb alegria, la màgia de l’aprenentatge.

 ____________________________________________________________________________________

He estat mestre d’infantil i primària molts anys. He gaudit moltes aventures a l’escola que ens varem inventar als vuitanta, aventures que recordo amb tota la nostàlgia d’una mestra que va viure la immersió lingüística, l’escolarització generalitzada del poble gitano i les aules d’acollida a una generació de nou vinguts que avui ja son també mestres a les nostres aules.

La meva formació acadèmica partia d’un inici amb molta empenta en música. Mentre acabava el professional de piano vaig iniciar el Magisteri, que vaig polir amb un Màster en pedagogia musical a la UAB.

A quin any va ser el teu primer contacte amb aquesta universitat? Com la vas conèixer (algú et va parlar, qui)?

La dedicació a l’escola i els cursos i cursets del SEDEC i la XTEC durant un temps m’ompliren, fins que es van convertir en bucles. Llavors vaig buscar on fer quelcom més interessant. L’oferta de la UOC em va arribar cap el 1999, a través de la premsa, la vaig triar després de valorar la meva situació familiar tot comparant-la amb l’oferta de la UNED.

Quins estudis vas triar i per què?

Em vaig matricular a Psicopedagogia per que m’interesava apronfondir en temes educatius per la meva feina i era el que oferia la UOC.

Com és que vas optar per fer-los a la UOC? (per què vas voler fer-ho aquí, com era la teva trajectòria formativa i professional fins a aquell moment, etc)

Vaig triar la UOC i no la UNED per que el fet de comptar amb un/a tutor/a que t’aconsellava i guiava em va semblar una diferència molt interessant i el disseny de l’itinerari formatiu dins de les assignatures amb les PACS, realment representava un salt qualitatiu superior a nivell d’atenció educativa, de fet va ser clau per assegurar la meva continuitat en els estudis.

Quins eren els teus temors al respecte?

Sempre em va fer por abandonar els estudis per falta de motivació o temps, però no va ser així.

Tenies alguna experiència prèvia en formació online?

En aquell moment no.

Recordes que et deien els teus coneguts o la teva família quan els hi explicaves que estudiaves a la UOC?

M’animaven i s’interessaven pel tema.

Tenies coneixements tecnològics? Alguna anècdota que recordis al respecte (tema connexió a internet, router, etc)?

Els mòdems feien melodies de naus interestel·lars i per adjuntar una PAC havies de deixar carregant el PC i anar a fer el sopar.

Em va enganxar molt l’assignatura previa de multimèdia, tant que després encara vaig fer algun curs sobre el tema, tot i que era una adicció i em va caldre possar-hi frè.

En general, com recordes aquella primera experiència? Et va agradar estudiar aquí? Ho vas recomanar a algú?

Vaig gaudir del millor de mi, potenciat per uns materials de gran qualitat i un professorat immillorable, en PACS i exàmens finals de a tot o res, amb la companyia d’un rector, el sr. Gabriel Ferrater Mora, que ens tractava amb una devoció absoluta.

Ho he recomanat sempre a tothom, fins i tot els meus dos germans i la meva neboda hi han cursat i estan cursant estudis.

Quan de temps vas seguir aquells estudis? I després?

Em vaig graduar de psicopedagogia al 2003. Després vaig fer Comunicació Audiovisual i ara estic fent assignatures soltes de l’Ateneu.

Com t’ha ajudat aquesta formació en la teva trajectòria professional?

Em va servir per accedir al cos de professors de Cicles Formatius, en concret a la família de Serveis Socio Culturals i a la Comunitat, on he impartit classes per a Tècnics d’Educació Infantil fins que m’he jubilat.

Si no hagués estat per aquesta opció formativa, que creus que hagués estat diferent a la teva carrera professional?

Evidentment hauria estat diferent doncs amb la feina i els fills petits no podria haver anat a la presencial i la UNED no oferia el seguiment que oferia la UOC.

Encara estàs lligada a la UOC? Has fet alguna formació més?

Després d’un inpas, enguany m’he tornat a matricular en un taller d’escriptura. Ara hi ha més oferta on-line i vaig valorar el Màster en escriptura que ofereix l’editorial Planeta a la UIV, finalment l’experiència prèvia a la UOC ha pesat molt en la meva decisió i aquí estic.

Alguna cosa més sobre la teva experiència a la UOC durant tots aquests anys que vulguis destacar?

A la UOC he trobat molts companys i grans amics, que a dia d’avui encara m’acompanyen, sobretot gràcies als Fòrums. És una llàstima que els estudiants d’ara no hi participin, va ser una època de trobades que recordo amb molta felicitat. Fins i tot vaig trobar parella. Lamentablement en Joan Gallart Salinas ens ha deixat aquest fatídic 2020.

RITUAL DE YULE

 

Els termes de Yule, Nadal i Nativitat son sinònims i antònims al mateix temps. Totes tres paraules fan menció a les festes relacionades amb la celebració del solstici d'hivern. Les dues primeres son termes arcaics de les antigues cultures indoeuropees que es refereixen  a l'observació de la rotació de la terra i els canvis que produïa en la natura. Nativitat en canvi és el terme cristià que va adaptar-les.

El terme Joul o Youle significa roda i ens convida a entendre que en la natura després de cada final hi ha un nou començament.

Els rituals druides de  Yule  ens sonaran molt catalans doncs el nostre tió i el pastís "tronc de Nadal" veuen d'aquestes fonts.

Quins son aquests rituals?
Durant tot un any es conserva un tió de l'hivern anterior o un tió especial trobat al bosc, que durant aquestes festes es tractarà amb vi, herbes i espècies per cremar-lo durant 12 hores i escampar les seves cendres i així fertilitzar els camps. Es decoren les cases amb herbes d'olor i vesc penjat a la porta i es manté una vigília nocturna per tal d'esperar al sol tot apagant les llums i deixant una espelma encesa a la finestra o porta. La mateixa nit es fa una passejada pel poble i es decora la casa amb figuretes de fusta.
Tot plegat ens sona molt, no?

Us presentem els elements que us hem triat per a confegir un altar per la nit de Joul o Yule:

- Sabó de llunes de coco com l'element d'aigua.
- Espelma de massatge cítrica com el foc.
- Perfum d'aigua esotèrica de florida o aire.
- Bossa d'estels o llambordes amb estel que representa la terra i al mateix temps   la base del nostre altar.
- Mirallet A L'ANDANA que representa la nostra imatge, el nostre propi jo que dirigeix els 4 elements per al ritual.

 - Carta del tarot que us ha sortit per atzar en el lot.

COST DEL LOT: 

Perfum + aigua de florida ( 2 ampolletes de 10 ml) + sabó de coco lunar + mirallet +  espelma de massatge (sense candeler) i bosseta / mantell de l'altar = 25€ amb enviament inclòs.

RITUAL

Es tracta de decorar un altar que quedi el més bonic possible, amb plantes, pedres, espelmes i una vareta de sàndal (per Yule d'encens).

Sobre la nostra bossa col·locarem el mirallet al centre, i decorarem l'estança amb la flor de Nadal i vesc penjat a la porta (vesc que serà important per al final del nostre ritual)
Presidirà l'altar la carta que ens ha sortit a la bossa.

L'aigua i l'aire es situaran a l'oest
El foc a l'est on hi posarem també una branqueta de vesc i una menja i un licor que més ens agradi (bombonets de licor per exemple )

Al centre hi posarem les nostres eines que poden ser qualsevol d'aquests elements: una vareta, una campana.... el que tingueu.

Agafem la nostra eina (vareta o campana) i fem un cercle imaginari invocant els elements (aire, aigua, foc i terra). A partir d'aquest moment no podrà entrar ni sortir ningú del cercle fins a finalitzar el ritual. Haurem de dir o pensar: "Invoco al foc, invoco l'aigua, invoco el vent, invoco la terra per a que ens guiïn i acompanyin" 

Per invocar les nostres Deïtats o esperits de la terra i el sol  pronunciarem les següents paraules:

- Gràcies mare per la vida, gràcies mare per l'amor, gràcies mare per l'abundància.

- Gràcies pare per la llum, gràcies pare per l'esperança, gràcies pare pel renaixement.

- Perdoneu-nos l'oblit i desperteu-nos la memòria.

Tancarem els ulls i durant un minut escoltarem la nostra respiració sense pensar absolutament en res.
Passat aquest temps obrirem el ulls i pronunciarem cada un el nostre desig per al nou cicle de vida que s'obre.

Un cop pronunciats els desitjos repetirem les últimes paraules: - Perdoneu-nos l'oblit i desperteu-nos la memòria.

I tornarem a agafar la nostra eina (vareta o campana) per tancar el cercle imaginari que hem obert abans invocant els elements (aire, aigua, foc i terra): "Invoco al foc, invoco l'aigua, invoco el vent, invoco la terra per a que ens guiïn i acompanyin"

Ens veurem i menjarem el que tinguem a l'altar i després de xerrar i brindar ens acomiadarem fent-nos petons sota el vesc de la porta per a que la sort i la força ens acompanyi.

 

 

Aigua de Florida

 

 

L'aigua de Colònia s'atribueix a Joan Maria Farina, italià establert a la ciutat alemanya de Colònia i on va descobrir aquesta genial i refrescant fórmula sobre l'any 1709.  Aquest tipus d'aigües se les anomenava "aigües de tocador" ( "eau de toilette "en francès).

Als països de climes càlids, es feia molt ús de les aigües de tocador. 

Inicialment, s'elaboraven sobretot a Alemanya i s'exportaven a tot el món. Posteriorment van passar a fabricar-se localment, sobretot per evitar els costos de transport i els impostos per ser productes elaborats amb alcohol.

Composició de l'Aigua de Florida

L'aigua de Florida  és una versió americana de l'Aigua de Colònia. L'original es preparava amb extractes de flors de ginesta blanca.  Per tant, deu a aquesta planta el seu nom (Genista florida) tot i que hi ha qui diu que també pot fer al·lusió a l'utilització d'aigua de la font de l'eterna joventut, que es localitzava a Florida (EEUU).

Té la mateixa base cítrica de l'Aigua de Colònia, però s'afegeixen notes picants que inclouen  l'espígol i diverses espècies com el clau.

De gran ús en medicina tradicional xamànica: Al curanderisme del nord del Perú s'utilitza amb fins rituals per fer neteges energètiques, ofrenes a les huacas i per macerar tabac. En els rituals d'ayahuasca a Bolívia i Perú també s'utilitza l'Aigua de Florida bufant-la sobre el cap i els palmells de les mans en el transcurs del ritual. En la medicina popular a Hondures, s'utilitza com a fregues per tot el cos en cas d'una crisi convulsiva.

Encàrrecs a : somalandana@gmail.com