DIETARI 3 v2: LOST ON YOU

 

 

Aquest temps que corre, passa, avança,

mentre jo em pregunto fins a quan, recordaré.

 

És com una flama que es belluga, que s'apaga,

quan el foc ja es mort i et comença a fer fred.

 

Poc a poc tot es vindrà a baix

i el que jo volia eres tu. 

Per mi no hi haurà cel a on arribar,

si no pots ser-hi tu. 

 

I sola brindaré per tu, per tu,

per tot el que he perdut amb tu, sols jo,

diguem si encara ho tens amb tu,amb tu.

Brindem pel que he perdut en tu,

perdut en tu.

 

Cada cop que veig, comprenc, presento,

com estàs de lluny i a prop dins de la meva ment.

 

Cada cop somnio, ploro i miro

sense expectatives dins la meva ment.

 

Voldria tornar a escoltar-te dir

que per poc que puguis, estàs.

Voldria treure el dolor i trobar el color

que em vares donar tu.

 

I sola brindaré per tu, per tu,

per tot el que he perdut en tu, sols jo,

diguem si encara ho tens amb tu,amb tu.

Brindem pel que he perdut en tu,

perdut en tu.

_________________________________________________

AVALUACIÓ CONTINUA DE LA TUTORA:

Kadijivka Drame, com a tutora d'empresa de l'estudiant Martina López, certifica digitalment les 4 hores  treballades en data 24/10/2065.

OBSERVACIONS

L'alumna participa recolzant als assistents i a Control, tot i haver de perdre molta estona en desinfecció durant el dia. Les usuàries porten a terme les activitats dins la normalitat

_________________________________________________

24/10/2065

La usuària "d' IKIAGAI R.H. 2",  Mercè Castells, es passeja pel cuidat i a temporal pati del centre,  com perduda en els seus pensament i totalment desorientada. Mentre, el seu assistent, el gos pigall Dalí, corre amunt i avall tot vigilant-la. 

Fa un bonic sol de tardor i els arbres tenen aquelles tonalitats vermellenques que conviden a pensar en el amor perdut.

- No ho entenc,  però em produeix un gran mal estar aquesta situació.

Quan el Tony es va morir em van ajudar tant tots dos. Bé, el varem ajudar a ell tots tres.

Jo era la seva amiga, ell el meu fill. No em podia creure que aquella tarda a la sala de jocs, en el taller de tarot, després de plimplar-se gairebé tota l'ampolla de rom cubanita, acabés plorant tota borratxa dient que havia deixat passar la seva gran oportunitat.

Oportunitat de què? de fotre's la gran hòstia? per que ja em diràs, una dona de  86 anys amb un noi de 34 què  pot esperar? el meu fill no es mereix fer de cuidador d'una iaia oportunista.... i en canvi i si és el seu destí? i si és realment l'amor  de la seva vida? de fet sembla que la cosa els va molt i molt bé, ves, al final fins i tot serà motiu de la meva pròpia felicitat aquesta situació, però clar ara la Carla és ... la meva jove?.

- Hola Mercè! com anem? i el gosset?

- Hola Martina, ja veus per aquí pensant, Dalí està corrent per aquí el pati, ara vindrà quan et vegi.

Què maca és aquesta noia, ves, no podria ser ella i no la Carla, l'amor del meu Rob. 

En Dalí, un gos llaurador preciós,  arribà a tota castanya saltant sobre la Martina a la que li repassà tota la cara  amb la seva gran llengua plena de babes.

Com trobo a faltar al Tony, ell em sabria treure aquests mals  de cap. Encara em fa mal pensar en ell.

- Uis noooo- crida la Martina- ara hauré de passar per desinfecció vírica altre vegada, ja porto 3 rentades avui, Mercè, què em sent? Mercè? ah, bé, veig que em somriu, apa, no ha estat res, quin dia porto avui, mare meva, ara torno-