"COM A LLÀGRIMES EN LA PLUJA" (merda, ja hi ha un llibre de Rosa Montero amb aquest titul..: https://www.youtube.com/watch?v=gBL6FnGO2Rw)
17/10/2020
Problemes que hi veig amb el que tinc fins ara: crec que no s'entén el que escric per falta d'ubicació i per les dificultats que tinc en el relat en 2ª persona
Penso que he d'ubicar millor la història per aconseguir situar al lector
Si ho poso molt fàcil no tindrà cap gràcia, he d'aconseguir que hi hagi alguna dificultat per a produir sorpresa, m'he de quedar amb el lector.
Em dibuixo per a mi mateixa el relat:
Es tracta d'unes avies que creuen que viuen en una residència de luxe
En realitat IKIGAI és una reserva humana, després de les diferents pandèmies de principis de segle XXI sols queden iaies que viuen en aquest tipus reserves o ecohousing
La resta de personatges son robogènics, robots modificats amb càrrega genètica que es dediquen a l'assistència dels últims humans del planeta
En Rob és un assistent robogènic igual que el gos o la Martina, que està fent les pràctiques per a tenir el titul d'assistent robogènica
La Martina viu una relació d'amor/odi amb el robot domèstic "control" que li fa la vida impossible al principi de les pràctiques, al final s'enamorarà d'ell. "chico busca chica,. chica no quiere chico...." fins que al final si. Pretén ser el toc d'humor del relat
En Rob és percebut com a company per la Carla i com a fill per la Maria, en realitat és un robot al que gràcies a l'amor d'aquestes dones s'aconseguirà modificar per a que pugui ser gairebé humà , una espècie de Pinoccio
La Maria té problemes de salut mental, és una persona fràgil i té un gos com assistent per que han trobat oportú que les relacions emocionals siguin amb un animal domèstic, molt més sensorials que amb un humà doncs les malalties mentals no tenen cura possible encara.
La Montse és una dona forta i molt independent amb seqüeles físiques greus de la covid, du pròtesis per a millorar la seva capacitat pulmonar però no ho viu com a problema
La Carla és un àngel de persona tot i que força oportunista. Si hi ha alguna cosa bona en l'entorn, sempre serà per a ella i a baix cost, és la veritable supervivent del relat
Mentre no em cansi aniré explicant cada personatge utilitzant una conjugació diferent. Així doncs per a la Martina utilitzaré la 2ª persona, per a la Montse i la Carla, la 3ª, per a la Mercè la 1ª .... per que és com les sento en relació a mi
Finalitzaré amb l'avaluació de les pràctiques de la Martina, on la tutora d'empresa i enginyera genètico robòtica Khadija Drame atorgarà el diploma d'assistent robogènica a la Martina, destapant tot l'envolat. Pretenc que sigui com una foto finish o millor, com el quadre de les Menines de Velázquez on el personatge principal, el que ha de ser retratat, en realitat fa un retrat de l'entorn del quadre.
La paraula fí serà la frase cèlebre, la Mercè(?) ha de dir ho de com a llàgrimes en la pluja en homenatge als replicants de Blade runner, però aquesta vegada referint-se als humans
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada