una senyora estupenda de Barcelona que fins al final ho ha fet tot de puta mare, fins i tot ens ha esperat per acomiadar-se i marxar.
Perdoneu-me que ho digui jo, que soc sa filla, però ho podria dir qualsevol dels que la coneixíem : ha estat bona filla, bona germana, bona amiga, bona esposa , bona mare, bona veïna i una iaia canyon.
Sempre contenta i amb un somriure als llavis, divertida i disposada a ajudar a tothom, la parella perfecta del seu home, un altre estupendu.
Dignificava el seu ofici d'infermera i com a madrona va dur molts al mon
Sempre i sempre d'amagat, ajudava a tothom
Amb fortalesa ha afrontat la malaltia del seu home durant 10 anys
Amb fortalesa ha viscut la pèrdua del seu fill
Amb fortalesa ha passat per una malaltia dura, preparant-se per plantar-li cara de la millor forma possible i tanta fortalesa ha tingut, que estic segura que l'esperit de la vida l'ha premiada amb una mort dolça i acompanyada, tot i ser en plena pandèmia.
Per la Inés, una dona estupenda, que em sembla recordar li agradava el Tom Jones (tema Dalilah):
Com se'n va la iaia!
lliberant-se de l'enfermetat
com se'n va la iaia!
que ens esperi que anem cap allà!
Viure feliç ha estat compromís
i una alegria per naltros poder-la tenir!
la la la
la iaia
la la la
la iaia
i una alegria per naltros poder-la tenir!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada