Sistemes educatius i altres misèries

He estat mestra durant molts anys i professora de cicles de formació professional gairebé el mateix temps, 20 de cada.

Ara no sé què fer amb l'experiència.

He pensat que aniré xerrant del tema per si a alguna ex alumna o companya li ve de gust compartir també amb mi.

Si veig que xerro sola... doncs no sé què faré, potser seguir compartint històries diverses que m'agradin, com he estat fent fins ara.

16/01/2022

Del temps i l'escola

Quant he estat feliç amb la meva feina, el temps ha perdut valor. Per mi i pels meus alumnes.

Quant he aconseguit connectar i veure llum als ulls i força al braç, no ha estat amb cap eina específica, ni amb un projecte, ni amb tic , ni amb tac, ni pensant en competències, ni capacitats, ni avaluacions , ni excel·lències... ni tant sols pensant en com atendre la diversitat.

Ha estat quan s'ha donat una corrent d'estima i respecte mútua. Llavors, hem gaudit del nostre temps i ens ha sabut greu que fos tant curt. Per que si, per que el temps d'estudi és curt si una és feliç, en qualsevol direcció que s'observi.

Per a qui és important el temps? per l'economia? per les empreses? per l'escola no ho hauria de ser, o si?

17/01/2022

L'escola de les onades

El confinament ens va dur a poder constatar, de primera mà, el valor democràtic de l'escola.

Les greus diferències a l'accés i la gestió de la informació entre el nostre alumnat crec que son la causa de la gestió actual: aquí no es confina ningú i aquesta pandèmia ens la mengem tots.

Però davant d'aquesta tempesta els nostres vaixells s'enfonsen.

Què podem fer per salvar-nos?

Hi ha algú que estigui teixint alguna resposta que funcioni?

No se li ha acudit a ningú utilitzar l'alumnat de cicles formatius? al menys als de Serveis a la Comunitat... si a Sanitat estan utilitzant les pràctiques de futurs metges i infermers com a tallafocs, per que a ensenyament no es poden reconduir les pràctiques de futurs tècnics i mestres?

18/01/22

Hipnosi

A les escoles estem treballant la competència digital, que de fet com a capacitat per obtenir, processar i transformar informació en coneixement és de gran importància per a democratitzar i potenciar definitivament l'aprenentatge, la veritable revolució del segle XXI .

Ara, la capacitat de la pantalla per alienar-nos fa por. Por pels més petits. Està clar que els hem d'ensenyar a ser crítics, a ser selectius, a ser organitzats.... però si fins i tot als grans ens passa, no podem deixar una sèrie fins que no ens queda cap capítol!! què no ha de passar amb infants?

És una por irracional com va passar ja amb la lectura de còmics??

Potser ho hauria d'explicar això ja que hi haurà qui no ho ha viscut.

Hi ha diversos comentaris que he pogut escoltar de petita

1.- On sap l'aspirina on ha d'anar ?

2.- Senyor mestre, si us plau, faci sang al meu fill, vull que me l'ensenyi bé

3.- Prohibit llegir còmics, cal llegir llibres

...et alt

19/01/22

Les opos

Personalment no he tingut mai cap altre opció que opositar per accedir a una plaça pública, primer al cos de mestres i després al de professors.

Opositar competint en proves bàsicament memorístiques i amb demostracions de sabers molt i molt burocràtics.

En cada fase he escoltat, reiterativament als meus companys, la mateixa frase: "Les places estan donades"

Us puc assegurar que NO era cert. En les dues ocasions he pogut comprovar que el procés era prou democràtic i es procurava en tot moment no conèixer el candidat.

Quan he estat membre de tribunal he vist que, per desgràcia, l'opositor lliure (el que treballa a la privada o està a l'atur i vol accedir a la plaça pública.... cosa que em va passar a mi en la primera oposició) ARA NO té opció. Els sindicats han aconseguit que la fase de concurs de mèrits sigui un bloqueig i no hi ha cap altre opció que competir conjuntament.

Crec que el personal interí té dret a ocupar una plaça que de fet ocupa, però:

- No m'agraden gens les noves propostes d'accés amb informes, Em provoca urticària pensar en el que suposarà per les direccions dels centres aquest "papelón"

- No estic d'acord amb el bloqueig al professional extern al sistema. Considero millor l'opció l'antiga oposició per places de torn lliure i torn restringit.

Les oposicions són un pal, si, però representen l'única forma, més o menys democràtica, d'accés al sistema públic de funcionariat.

Per que si no què ?

20/01/2022

"Em mires amb bons ulls"

La mirada social ver la FP està fent un canvi radical. Fa més d'una dècada que cursar un Cicle Formatiu no és cap desprestigi, al contrari, però a nivell de polítiques educatives encara és la germana pobre del sistema.

Per què?

Crec que hi ha més d'un problema, però si he de triar-ne un com a principal diria que està mal encabida.

No anirem mai bé si continuem dins d'institucions dirigides per professionals bàsicament de Batxillerat, desbordats per les problemàtiques de la Secundària Obligatòria.

Els recursos que arriben per Fp es desvien, no sols els econòmics, també i bàsicament els humans. Normal que es protegeixin els més joves. L'ensenyament post obligatori que menys prestigi dona al centre.... ens produeix com mitja vergonya i el tapem com podem.

I així anem, amb una sabata i una espardenya.

22/01/2022

"La privada"

Per davant dic que:

He estudiat a la pública i també a la privada, he treballat a la pública però també a la privada. He dut els meus fills a la pública i també a la privada. He utilitzat la sanitat pública i també la privada.

Sempre a mercè de factors poc controlables a nivell particular.

Ara bé, amb el que no puc és amb la titularitat pública de gestió privada... en tots els àmbits.

Polítics, fins i tot comuns, ens deixen en mans de grans empreses gestores que busquen un benefici a curt termini i que l'únic que ofereixen a les institucions és comoditat. Ja no cal contractar personal, es veu que tenir professionals mal pagats funciona molt millor, encara que sigui evident que la fundació amb la que subscrius l'acord et deixarà a l'estacada a la que no guanyi diners... i a sobre sigui de la dreta més recalcitrant del teu país.

Llars d'infants públiques de gestió privada i un hospital privat en concert amb la Seguretat Social. Aquests serveis tenim al meu Municipi.

Com que no hi ha prou infant de 0 a 3 anys, estem veient la "tocata i fuga" dels Pere Tarrés, et alt. No és negoci.

I per què ha de ser negoci l'educació i la sanitat de titularitat pública?

No te vergonya a ningú?

27/01/2022

"Mindfulness"

Per a què promovem activitats de meditació amb els infants?

Sovint diem que per millorar la concentració, l'atenció,... per que això fem a l'escola: motivar el benestar en la recerca del coneixement en totes les seves dimensions.

Miris per on t'ho miris... la finalitat última és que ho fem per guiar als infants en el camí cap a la recerca de la felicitat, en una accepció entre budista i grega que busca l'acord amb si mateix en la recerca de l'auto coneixement.

Però un amic avui m'ha recordat una antiga campanya publicitària on s'utilitzava la necessitat humana de dur la contrària i m'ha fet reflexionar sobre aquestes pràctiques.

A més, els conceptes d'esforç Kantià i la temporalitat de Nietze, ens porten a pensar-la com a camí, al final del qual , en tots els contes, trobem l'últim punt de la història.

Per aquest motius, per no provocar l'efecte rebot i per a que no sigui viscuda com a final, si volem de veres que els nostres infants siguin feliços, estic convençuda, com Benedetti, que l'important és treballar l'alegria, dit d'altres maneres: la capacitat de meravellar-se, de motivar-se .... l'autèntica disposició humana que ens du cap a la felicitat.

Afrontem-nos al mon amb camises de colors: