El temps tot ho cura, diuen.
Però jo no tinc temps, el meu temps se'l va quedar, fins i tot a mi, se'm va quedar.
I provo de trobar sentit per a aquests dies ximples de supervivent.I m'il·lusiono i desil·lusiono a velocitats mai vistes. I la millor companyia em porta a pensar que molesto.
I fins i tot les cartes em diuen que ja no hi és.
Ah,I allò del cel i les estrelles també és mentida, el miro i ja no brilla.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada