La profe del taller d'escriptura m'ha dit que escrigui un llibre, crec que ho diu a tothom. Hi ha penya de per aquí que també m'ho ha dit (pocs, la veritat, no ens enganyem).
Valorant la meva disponibilitat i el meu estat de salut mental, un pèl desequilibrat, trobo oportú al menys provar-ho.
Anem per parts, com deia Jack l'esbudellador (Joan Gallart dixit)
Què necessita un llibre?
1.- Una portada, i com que tinc una bruixeta que la meva amiga Cristina m'ha dedicat amb molt de carinyo, doncs serà aquesta:
Soc molt
holística.... i molt agraïda, la veritat.
2.- Una ressenya a la tapa.
Això en principi t'ho fa alguna persona de prestigi, però a mi no em coneix ni el Tato, per tant m'ho faig jo mateixa en 3ª persona que quedarà la mar de bé. Unes 100 paraules? si, a la contratapa no hi caben més.
M'hi poso. Ja veurem què explico i si m'hi poso de veres, que porto en marxa moltes coses i no acabo cap... alguna directament ni la començo, la veritat.
________________________________________________________
L'Agnès Vila és
una mestra de 60 anys que ha dedicat la seva vida a preocupar-se pels
altres.
En mig d'una pandèmia mundial es queda sense marit i sense feina. Els seus fills, ja adults, no la necessiten.
Desorientada s'apunta de forma convulsiva i erràtica a totes les activitats que se li presenten. Des d'un taller de cosmètica, un curs de fotografia, un de tarot, un parell més d'escriptura, a part del carnet de moto, fins alguna cosa més que no ens vol dir, que la tenen més o menys entretinguda i amb sentiments de culpabilitat per no posar-se en cap de forma més o menys seriosa.
Mal aconsellada per gent que no la llegirà mai, decideix explicar les seves memòries, considerant que potser a algú li pot fer il·lusió conèixer la visió que pot tenir una mestra sobre l'evolució de l'escola aquestes últimes dècades.
Aquest llibre és un recull d'apunts autobiogràfics que segons l'autora acabarà quan acabin els seus dies. Si us plau que algú la liquidi.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada