L'ESPAI EN TEMPS DEL CORONAVIRUS

Des de la barrera em dono el luxe d'opinar.

Si entenc que l'escola ha de ser un espai canviant que s'adapta a les necessitats dels usuaris i indispensablement proporciona seguretat i benestar, però a més:

Ha de mostrar els seus símbols d'identitat per sentir-nos part d'ella i aconseguir que ens sentim acollits tots plegats. 

Ha de ser un espai relacionat amb el seu entorn en osmosi completa, on l'exterior entra i l'escola surt, tot promovent relacions i intercanvis que l'expliquin

On queda tota aquesta epigènesi educativa de l'espai davant  d'una pandèmia com aquesta?

Analitzem les escoles de Reggio Emilia, per aquest col·lectiu l'espai és un mestre més prou important com per a pensar-lo i tenir-lo metodològicament present

http://veurepensarisentir.blogspot.com/2015/02/un-tomb-per-reggio-emilia-part-iii.html

Com incloure això en aquest moment?

Què ha passat durant l'estat d'alarma?

1.- S'ha trobat a faltar els amics, l'escola, revaloritzant-la

2.- S'ha gaudit o patit la institució familiar

3.- S'han odiat els deures i tasques acadèmiques

Analitzem què s'està fent:

Una opció, els esplais d'aquest estiu: obrint-nos a l'exterior completament, xulo, però amb grups grans el risc augmenta i ens quedem sense l'escola, ens carreguem la nostra narrativa i la nostra identitat

Un altre opció és la que estem fent : aprofitem tots els espais encara que no siguin exclusivament les aules... omplirem menjadors, biblioteques, sales d'actes... i ens carreguem l'osmosi amb l'entorn i la nostra història escolar, la nostra metodologia

Què podríem canviar?

Posar en valor la institució educativa, oferir horaris i espais que respectin les necessitats de l'alumnat. L'escola no és una presó per retindre nens i nenes  per a que els seus familiars puguin seguir esclavitzats en feines que els ocupen més hores que les que els dediquen. La compaginació de la vida laboral i familiar hauria de ser inversa al que l'administració proposa.

Aprofitar el lligam que s'ha establert via telemàtica amb les famílies, donar-li continuïtat

No pensar l'escola en tasques, escoltar les propostes dels alumnes i buscar el plaer i la diversió de la creativitat humana. Les macro aules amb alumnes separats a 2 metres de distància amb un carregament de tasques repetitives (per que no hi ha res més per a omplir les hores tret del joc amb el mòbil o el pc)  son un malson per a qualsevol mestre. Estem a punt d'entrar en un malson

Per a que la reacció a la Covid sigui una oportunitat de millora i no una tortura més, ens cal revolucionar l'escola, la família i el mon laboral. Ens cal revolucionar la utilització dels espais i els temps. Difícil nedar a contra corren