divendres, 20 de setembre del 2024

QUAN LA MÀGIA VA SALVAR LA TERRA

Aquesta és la història d'una barca 

La barca emprèn un viatge per salvar la terra llençant al mar ampolles, ampolles de colors que tindran cada una un tap amb un mineral diferent. 

Cada ampolla durà gravat el nom del conte que contingui i cada conte tindrà l'esperit del mineral que l'identifiqui i la seva cançó. 

Es llençarà, pedra a pedra, a cada fase lunar. 

La seva finalitat serà tornar enrere en el temps.


La bruixa Alandana, arrossega la seva llarga cabellera blanca, que li arriba gairebé pels talons, per la cova de la muntanya, allà dalt dels penyasegats de la platja. 

Ni alta, ni prima, vesteix sempre una túnica gairebé groga d'antiga i del seu coll pengen cadenes de cuir amb petites pedres de colors, que quan es mouen fan sonar mil cançons, que Alandana canta amb la seva veu desafinada mentre prepara pocions, estudia la kabalah i tira el tarot.

Il·lumina el seu barret punxegut amb tot de plantes remeieres recollides del camp i en el seu laboratori de la cova pensa mil maneres de salvar el planeta de la petjada humana.

Però de dia és una dona normal, que viu en un pis normal d'una ciutat normal com Barcelona i es guanya la vida d'una forma ben normal. És mestra d'escola.

Asseguda a terra, en rotllana amb els nens de la classe, cada dia conjuren un conte:

"Pels poders de la terra. Per la presència del foc. Per la inspiració de l'aire. Per les virtuts de l'aigua. 

Invoco els meus guardians, ancestres, fades, bruixes, dimonis i àngels per a que ens protegeixin de qualsevol força que ens vulgui fer mal. 

Obro les meves ales, les blanques per protegir-nos i les negres per defensar-nos."  


FRONTERES DE LA CIÈNCIA


Mira pel forat del pany de la porta de l'unitat central de l'androide Roby doncs no pot esperar , cal trobar la causa d'aquest sorollet tant molest i els operaris no arribaran fins demà.


No pot ser que en mig d'una operació quirúrgica la Roby es possi a cantar....i a sobre com la Rosalia, amb el mal, mu mal, mu mal! Coi, que se'ns espanten els pacients!