"The best"

Sobre teu vaig deixar les cendres del meu llibre aquest 23 d'abril.

 

He somniat que ho entenia: quan creus que tot s'ha acabat és quan comença de veres. Tria bé, doncs allà on vagis hi aniré jo... un d'aquests dies.

 

Una força mourà les fulles dels arbres que acaronaré tendrament 

 

i ja no escriuré més.

 

 Pèrdua, pandèmia i jubilació ha estat una putada que vaig superant amb un esbòs de somriure, que vol tornar a ser rialla, ni que sigui com a homenatge, a mi, a vosaltres i al Joan.

MICRO RELAT DE SETMANA SANTA 21

  

Tam, tamparatam, tam, patam, tamparatam, tam, patam - tariiiiiro, tariiiiiro.

 

Els meus fills em diuen que si no fos per que sempre estic igual, dirien que l'edat em comença a afectar. Cria cuervos.

 

 

 

 

 

Deixem la nostra identitat...que es perdrà o perdurarà sota coordenades irrellevants, els llenguatges i l' amor que haguem pogut trametre.

 

Ens en portem allò intangible, la inevitable irrellevància del ser.

 

DEFENSAR L'ALEGRIA

 

Pel Joan, que va lluitar com un tità per estar amb mi. 

Per la mare, que encara hi és tot i viure sense identitat. 

Pels que hi són i pels que han de venir, per tots ells, conservo l'alegria. 

 

Avui i fins l'últim segon dels meus dies.

 

 

.Defender la alegría.

 

Defender la alegría como una trinchera

Defenderla del caos y de las pesadillas

De la ajada miseria y de los miserables

De las ausencias breves y las definitivas

Defender la alegría como un atributo

Defenderla del pasmo y de las anestesias

De los pocos neutrales y los muchos neutrones

De los graves diagnósticos y de las escopetas

Defender la alegría como un estandarte

Defenderla del rayo y la melancolía

De los males endémicos y de los académicos

Del rufián caballero y del oportunista

Defender la alegría como una certidumbre

Defenderla a pesar de dios y de la muerte

De los parcos suicidas y de los homicidas

Y del dolor de estar absurdamente alegres

Defender la alegría como algo inevitable

Defenderla del mar y las lágrimas tibias

De las buenas costumbres y de los apellidos

Del azar y también

también de la alegría.

 

 

                                        Mario Benedetti

 

 

MICRORELAT D'ABRIL: "CAPOLL"

 

 

 "Capoll" 

(en castellà té el doble sentit que voldria, però no ens passarem)

Gairebé dormit meditava en vibració de 963 Hz. Sols visualitzava una poma, però en despertar li agradava el pol·len.

Per aquest motiu no m'he de preocupar en com comunicar-me amb el cuc, si no en quan retrobar la papallona.

 

 

Què deixem? què ens portem?

Deixem la nostra identitat...que es perdrà o perdurarà sota coordenades irrelevants, els llenguatges i l' amor que haguem pogut trasmetre.

Ens en portem allò intangible, la inevitable irrelevancia del ser.