LA NONA

Nona, ja no jugues?

Estàs tota trista i sense més et balanceges per consolar-te.

No vols sortir al jardí  per saltar rere les mosques?

No vols perseguir les ratetes del pati?

Sembles de suro, no pots sentir res.

Un dia lluminós el cor se t'infla d'alegria i els ulls se t'omplen de llàgrimes. Rasques la porta per que t'obrim i surts corrents al carrer rere una presència.

 

Com més a prop penses que estàs, més lluny és la distància que et separa.

 

Però al carrer descobreixes com el sol projecta ombres sobre totes les coses i quants gatets hi ha a les taulades.

 

Decidida i sense haver-ho fet mai, tu també t'hi enfiles.

 

Des d'allà dalt veus el mon tant gran que somrius trasbalsada.

Aquest dia a la teulada veuràs el viatge dels núvols i com la lluna, igual que tu, s'enfila descarada.

 

I amb la lluna, prop dels estels,  per fi seràs la Nona enjogassada.