El dia que vaig morir.

 

 Els últims passos van ser ben estranys. Volia anar endavant i alguna cosa em retenia. Vaig decidir caminar d'esquenes, amb un mirallet a mode de retrovisor.

 

Així tot el dia

i més dies.

 

Llavors en el mirallet vaig veure que el cabell se m'enfosquia i a la cara, la pell em brillava com feia anys.

Realment caminava marxa enrere, marxa enrere en el temps.