divendres, 24 de juliol del 2020

QUE LA TERRA ET SIGUI LLEU



Després de dos mesos d'espera per poder estar tots junt en acomiadar-nos del Joan, ens ha enganxat altre cop el confinament pel bitxo

Sols hem pogut estar 10, 

Al dinar sols han pogut anar 9

Tal com varem quedar inicialment hem dinat i brindat en el seu honor i després hem anat al cementiri de Collserola on hem enterrat les seves restes al bosc de les centres:



Aquest enllaç és el recordatori per on vull anar a parar jo, si us plau quan no hi sigui que algú ho recordi als meus fills





Hem enterrat les cendres del Joan en un raconet del bosc de les cendres a Collserola, entre una alzina, un pi i un matoll de boix grèvol mentre escoltàvem fragments de la pel·lícula "Once Upon a Time in the West" d'Enno Morricone




Quan hem acabat hem encès una espelma especial feta per mi mateixa anomenada "Colacao" per que al Joan li agradava moltíssim la xocolata

Hem deixat passar un àngel durant un minut recordant totes les coses divertides que hem viscut cadascú amb ell


En acabar hem pogut enviar-li una abraçada apagant l'espelma i fent-nos un massatge amb la cera a mans i braços

No hem pogut marxar d'allà sense fer una corranda d'anècdotes i acudits viscuts

I així ha estat aquest adéu que no és un adéu si no un espere'ns

Dir-vos que ho comparteixo aquí per que em sap molt greu no haver-nos pogut trobar tots,  ell i nosaltres ens ho mereixíem... però la vida és així.








a

2 comentaris:

  1. Unknown25 de juliol del 2020, a les 2:27

    Sencillo pero muy emotivo, descansa en paz querido Joan.

    ResponElimina
  2. Carmen25 de juliol del 2020, a les 3:08

    No hem pogut estar amb




    Nosaltres acabem de fer un brindis pel Joan, hem posat el cor, la ment i la oida escoltant aquestes cançons precioses que no coneixiem. El Joan era especial, però tu Inés encara el fas més especial.
    Joan!!! Fes lloc que algún dia ens retrobarem💞

    ResponElimina